Administrar

Candidata socialista a la batlia de Manacor

Discurs del fiscal en motiu del nomenament de l’escriptor Miquel Àngel Riera fill il•lustre de Manacor

juliaroman | 30 Desembre, 2009 13:52

Us present el text íntegra que faig llegir al Ple de l'Ajuntament de Manacor, celebrat el 19 de desembre de 2009, en motiu del nomenament de Miquel Àngel Riera com a fill il·lustre de Manacor. M'hauria agradat més defensar la proposta que el nostre grup va presentar mesos abans. Però el reglament del Ple determina que és el govern municipal qui ha d'assumir la defensa. La tasca de fiscal va ser, malgrat tot, una experiència. Probablement, si hagués preparat la defensa, el discurs no hauria estat molt diferent al de la la fiscal. Aquí teniu el text íntegre.

Família Riera Vallès, amics i amigues de Miquel Àngel Riera, poetes, narradors, lletraferits, senyor Batle-President de l’Il·lm. Ajuntament de Manacor, regidores i regidors, senyores i senyors:

Finalment, sí. Avui l’Ajuntament de Manacor es reuneix en sessió plenària extraordinària, per proclamar l’escriptor Miquel Àngel Riera fill il·lustre del seu poble. Després de la presentació de la seva persona i de la seva obra, ens cal, com a fiscals, analitzar el perquè de tot plegat.

En primer lloc, ens formulem la següent pregunta: necessita Miquel Àngel Riera que l’Ajuntament de Manacor l’anomeni fill il·lustre?

Rotundament, no. El poeta i narrador manacorí Miquel Àngel Riera i Nadal, desaparegut prematurament el dia de Santa Margalida de 1996, ja gaudeix des de fa molts anys del reconeixement unànime del món literari tant a nivell nacional com internacional. Els crítics contemporanis a Miquel Àngel Riera van destacar l’originalitat i la perfecció estilística del seu llenguatge; així ho considerà l’escriptor manacorí Guillem Vidal i Oliver. Per la seva banda, Maria Aurèlia Capmany l’elevar a la categoria de poeta novel·lista. Al llarg de la seva vida rebé els premis literaris més prestigiosos. Tornarem a recordar-los, perquè és excepcional: el Sant Jordi (1973), el Joan Alcover de Poesia (1974), el de la Crítica Serra d’Or, en dues ocasions (1975 i 1984), el Nacional de la Crítica de la Narrativa Catalana (1978), el Nacional de Literatura Catalana (1988), el Josep Pla (1990), el Ciutat de Barcelona (1990), el Joan Crexells (1990), i el de la Crítica (1990).

El reconeixement internacional al conjunt de la seva obra es produí l’any 1987, quan va ser nominat pel Pen Club Català a la candidatura del Premi Nobel de Literatura. Poc després, el 1989 va rebre la Creu de Sant Jordi, la més alta consideració nacional concedida per la Generalitat de Catalunya. La seva obra poètica i narrativa ha estat traduïda a moltes llengües estrangeres, i els seus llibres figuren als prestatges de les biblioteques del món; entre d’altres, a la Biblioteca Nacional d’Estocolm. La valoració de la seva obra no ha minvat amb el temps; ans el contrari, els diferents estudis han contribuït a situar-la en els llocs més alts de la creació literària. Pere Rosselló Bover, l’estudiós més important, sintetitza l’efecte de Miquel Àngel Riera en el pòrtic de la seva biografia. Escriu:

“ Miquel Àngel Riera aposta per una obra de qualitat, elaborada sense presses i des d’uns pressupòsits molt personals, que resisteixi el pas del temps. El resultat és un conjunt de sis poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus que constitueixen algunes de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. La seva atenció per l’ésser humà, que ha begut de les fonts de més qualitat de la literatura europea contemporània, el converteixen en un escriptor l’ interès del qual sobrepassa totes les fronteres, tant geogràfiques i lingüístiques com personals. Per l’originalitat i per la perfecció estilística, la seva producció ha merescut el reconeixement unànime de la crítica i dels lectors”.

La crítica ens ha permès conèixer el valor de la seva obra. Però, és Miquel Àngel Riera qui ens revela la transcendència de l’escriptura. A pregunta d’Antoni Miquel Planes, explicà el què significava per ell escriure, regalant-nos una de les millors definicions del que suposa l’ofici de la creació literària, i que ha servit d’exemple a tants dels seus deixebles. L’escriptura és:

 

“Sobretot és un exercici encaminat a fer una cosa que no se fer, encara que la possibilitat de poder arribar a aprendre’n em té seduït des de la infància. Vaig tenir una gran precocitat per adonar-me que, entre aquelles coses que pot fer un home amb el seu cos i el seu intel·lecte, no hi ha res més il·lustre que la creació literària. [...] El llistó d’escriure bé és arribar a tenir la sensació d’haver fet una obra que representi una veritable aportació a una cultura que estim molt, com la catalana, i que a més a més, tengui unes garanties sòlides de sobreviure’m.[...] El que passa és que tenc un respecte molt gran pel que fa al fenomen de la creació literària. Orquestrar una paraula per a la creació d’un poema o una novel·la fa que el fet de ser escriptor sigui una cosa tan il·lustre que m’ha fet arribar a la conclusió que un escriptor, per definició, no existeix. No hi ha un escriptor dolent, perquè si és xerec ja no ho és. Només s’és escriptor quan de la utilització d’aquest material màgic s’ha fet un ús tan noble que la paraula escriptor passa de ser un substantiu a ser un adjectiu”.

Riera tampoc va ser un escriptor que visqués tancat en una torre d’ivori particular, allunyat de tot. Ans al contrari. L’autor manacorí impulsà la literatura mallorquina creant i dirigint la col·lecció de poesia El Turó i la col·lecció de narrativa Tià de Sa Real. Gràcies a elles, i com a homenatge al seu fundador, l’Obra Social de Sa Nostra fundà el premi de Poesia Miquel Àngel Riera. Aquesta vessant social, de compromís, de voler donar a conèixer autors joves i novells l’honora com a escriptor i com a persona. No oblidem mai a Blas d’Otero quan va afirmar que “la poesia és una arma carregada de futur”. Hi ha futur, hi ha poetes. I el compromís real de Riera amb el seu país queda palès amb la dedicatòria d’un dels seus poemaris, Paràbola i clam de la cosa humana, a on treballa la poesia social:  “ Al més travessat i dolorós dels meus vicis: el poble català, enmig del qual vaig néixer, visc i esper un dia, si la meresc, trobar la pau per bé morir”  Per tant, Miquel Àngel Riera ja té el reconeixement crític de la seva obra, l’agraïment dels seus deixebles i la veneració incondicional dels seus lectors i del seu país, del seu vici. No necessita res més.  I ara ens formulem una altra pregunta: necessita Manacor que es proclami a Miquel Àngel Riera fill il·lustre del seu poble? Rotundament, sí. Manacor necessita proclamar fill il·lustre al seu escriptor: per justícia, per dignitat històrica, per convertir-se definitivament en un poble com cal, que honora a les persones que l’han fet gran i que l’han ajudat a créixer intel·lectualment i espiritualment.  En l’àmbit local, Riera va rebre el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí (1984) i se li concedí l’A d’Or de l’Associació Cultural S’Agrícola. Va ser homenatjat per l’Ajuntament l’any 2006 amb la dedicació d’una setmana d’actes. Feia deu anys de la seva mort. Enguany, l’IES Mossèn Alcover decidí posar el seu nom a la biblioteca del centre: Biblioteca Miquel Àngel Riera, sens dubte l’homenatge més sentit. El 2008 va ser homenatjat amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma, concedida pel Govern de les Illes Balears.

 

Però mancaven nosaltres, la classe política. Ai las, els polítics! Ai las, Ajuntament de Manacor! El poeta ens dóna la seva visió subjectiva de la nostra col·lectivitat als “prohoms, potser déus” que tenen cura “del regiment de la cosa pública”. I ara a nosaltres ens toca fer justícia amb l’escriptor, la seva obra i la seva família. La galeria de fills il·lustres de Manacor està copada per religiosos, militars i polítics. Tots homes de batalla, amb biografies carregades de fets excepcionals. Avui obrim aquesta galeria i donam entrada a una nova manera de sentir la nostra història. Avui, hem de reconèixer els mèrits d’una persona a partir del seu llegat més íntim i, a l’hora, més universal: la seva obra escrita.  Miquel Àngel Riera mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat del seu poble. Pel seu impuls a la creació literària en català i per la seva obra absolutament vigent i de gran qualitat. Perquè la seva obra de vocació universal està forjada en la nostra realitat més propera, i per això, tenim el privilegi de copsar el seu llenguatge, la intensitat dels seus matisos. Perquè en la literatura de Miquel Àngel Riera hi trobam la millor paràbola i la més bella descripció del paisatge humà de la postguerra a Mallorca i, després, la seva obra poètica esdevé un clam a la llibertat. Reconeixem Miquel Àngel Riera pel seu art. L’home que va escriure: <<La bellesa de l’home és que crea bellesa>> ha de tenir un lloc en la memòria de Manacor.Atesa la transcendència literària i cultural de Miquel Àngel Riera i atès que compleix els requisits que estableix el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Manacor, Miquel Àngel Riera és mereixedor de ser nomenat Fill Il·lustre. Hem hagut d’esperar tretze anys per arribar al dia d’avui. Que no torni a passar. Manacor ja és un poble un poc més digne. L’escriptor Miquel Àngel Riera i Nadal és el darrer dels seus fills il·lustres.    Manacor, 19 de desembre de 2009.Signat: Júlia Roman Quetgles, portaveu del Grup Municipal Socialista.

 

 

Comentaris

  1. Discurs

    Un discurs ben maco.

    Persuadis | 09/03/2010, 11:44
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS