Administrar

Candidata socialista a la batlia de Manacor

El govern PP-AIPC: l'afer mediàtic com a acció política

juliaroman | 25 Maig, 2007 07:54

El pacte PP - AIPC que ha governat l’Ajuntament de Manacor aquests darrers anys ha fet política per atendre els interessos econòmics d’uns pocs, en lloc de fer política per resoldre les demandes dels ciutadans. La improvització ha estat la constant en la política del Partit Popular. Això ens ha conduït a un final de legislatura caòtic.

 

La manca de planificació s’ha vist, per exemple, amb el recent asfaltat de carrers, molts d’ells encara a l’aire. El que s’hauria d’haver fet en quatre anys s’ha volgut fer en quatre mesos, just abans de les eleccions. Unes obres que han causat molèsties innecessàries al veïns, el col·lapse del tràfic i les dificultats en la circulació. Unes obres de curta durada, perquè no compleixen la normativa d'eliminació de barreres arquitectòniiques i en les que no s'han previst canalitzacion per a futurs serveis, com el gas ciutat, per exemple. El PP, enlloc d’atendre les necessitats imperioses, com les educatives o esportives, s’ha prioritzat equipaments de luxe i de calat mediàtic, com un gran centre hípic -que suposarà la ubanització de 70 quarterades- i el centre de tennis d’alt rendiment, quan a Manacor mai hem disposat de pistes públiques per cobrir la demanda d'escola de tennis.

 

També ha estat la legislatura dels projectes virtuals. El què no s’han gastat amb els ciutadans, ho han gastat en voler enganyar als ciutadans. És el famós "complit", dels que a Manacor no n'han complit ni un. Els exemples més clars són: el projecte de l’Auditori, del què encara no disposam de tot el solar, perquè no s’ha signat el conveni urbanístic del Passeig Ferrocarril; i l’IES de Son Fangos, aconseguit a l'anterior legislatura del pacte de progrés, del què el Sr. Pastor només ha aconseguit presentar-ne una recreació virtual, incapaç de posar, ni tant sols, la primera pedra en quatre anys.

El no compliment dels acords municipals, ha donat falses esperances als ciutadans afectats. Alguns dels no respectats, han estat tant importants com: no habilitar una partida per adquirir solars per construir-hi una escola; la no obertura dels camins que són públics o fer una ordenança contra la contaminació acústica. Tots aquests acords han estat aprovats per unanimitat i no s’han duit a terme.

 

L’obsessió pel creixement urbanístic i la despreocupació pels nuclis residencials consolidats, tant pel que fa als barris de Manacor, com pel que es refereix als altres nuclis. Mentres tant, cal recordar que, en algunes barriades de Manacor encara hi ha carrers sense asfaltar, com a Ses Tapareres; places sense executar, com la del Sol i la Lluna a Porto Cristo; cases del centre de Manacor que cauen, etc.

 

El desgavell urbanístic que ha provocat l’equip de govern, amb les modificacions constants de la normativa urbanística i la falta d’una planificació adequada a les necessitats presents i futures del terme de Manacor, ens ha conduït a la situació de Can Bauçà, al solar de Majorica o a la macrourbanització de Cala Murada.

 

La nota final és, per tant, insuficient. De 0 a 10, el govern de Pastor només se queda amb un 2’5; una puntuació que deriva de la declaració de fill il·lustre al Batle Garanya .

 

Què no diu el PGOU de Pastor?

juliaroman | 09 Abril, 2007 15:49

La presentació que va fer Pastor del seu PGOU al plenari de l’Ajuntament va ser decebedora. Qui més qui manco s’esperava que sortiria carregat d’entusiasme i amb la llengua esmolada per defensar el projecte estrella de la legislatura –i el de totes les anteriors legislatures del PP, per cert-. Es va mostrar cansat. Semblava que encara no havia superat la ressaca provocada per les múltiples mogudes internes que s’han generat en el sí del PP, entre el PP i Convergències i entre el PP i el soci de govern, arrel de les negociacions del Pla. De fet, si ens aturam a pensar un moment, resulta que Pastor no ha anat més enllà del què varen arribar alguns dels seus predecessors. Només ha aconseguit presentar el document per a la seva aprovació inicial, a dos mesos de les eleccions. La mateixa estratègia que van seguir en el seu moment Catalina Sureda i Miquel Riera.  Per tant, la cosa no està per tirar coets. Però l’efecte de l’aprovació inicial pot haver tranquil·litzat als seus. Al final, sembla que les taques s’han posat on s’havien de posar. El lobby pepero fa anys que pressiona en dues zones de Manacor, les que ara es pinten com a urbanitzables, evidentment. Així doncs, Pastor tanca el tema, sense que hi hagi sorpreses, i tothom se’n du la seva part en compensació a les anades i vengudes i a la feina d’anguila poblera que han hagut de fer algunes persones vinculades al PP i d’altres no allunyades del PP. A més, aquest PGOU obre la possibilitat de fer més negocis. Les anguiles continuen fent la seva feina. Sembla que amb alguns temes suculents els peperos no s’han posat d’acord. Encara no han decidit si Son Perot és el millor lloc per construir-hi el centre hípic internacional. També ha quedat a l’aire el tema del Golf –no el de Rotana, que hi és però no surt grafiat- sinó el nou, que s’havia proposat a S’Estany den Mas. Hi ha altres temes, no tant transcendentals, sinó d’àmbit més restringit: l’interès que està posant la família en la construcció d’un polígon industrial o de serveis –encara no saben com ho han de vendre- a Son Macià. Tot això és més o manco el què sabem i el què podem deduir. El que fa por és el què no sabem. Què més no ha dibuixat en Pastor en el seu PGOU?

Volem que es facin les autòpsies a Manacor, amb dignitat

juliaroman | 22 Març, 2007 12:47

En aquests moments, l’únic que dignifica Son Coletes són els difunts que acull. Tota la resta és deplorable. Deu ser un dels cementeris més poc agradables de Mallorca.

 

Hora d’anar al cementeri, al sentiment de dol, s’hi afegeix un mal gust de boca provocat per la deixadesa que s’hi respira. La pedrera de veïnat i el pas continuat de camions aixequen tanta pols que el cementeri resta perennament immers en un núvol boirós -que res té de místic- i emblanquina làpides i cipresos. Si plou mos enfangam, perquè encara hi ha trams que no han estat adoquinats. Si fa sol, t’hi acubes; no hi ha encara aparells d’aire ni fred ni calent. Els “arbres” de l’aparcament semblen de país nòrdic, eviten fer ombra.

 

Després hi ha el tema de les mancances. L’Ajuntament de Manacor no ha fet res per cobrir-les, tot i que n’és l’únic responsable. Per començar, Manacor no té serveis funeraris municipals. El cementeri no disposa encara de tanatori ni de forn crematori. I aquestes són necessitats importants; bé que ho sap el delegat de l’Ajuntament i, sobretot, l’empresa privada que dóna aquests serveis.

 

Amb tot, l’únic problema que té el PP amb els serveis del cementeri és la impossibilitat legal de practicar-hi les autòpsies. I això, mirau per on, no depèn de l’Ajuntament, sinó de l’Administració de l’Estat. Curiosament, la centralització de les funcions anatòmico-forenses amb la creació dels Instituts de Medicina Legal (IML), deriva de l’Ordre Ministerial 1898/2003 de 26 de juny que va emetre el Ministeri de Justícia durant el govern d’Aznar i essent ministre Jaume Matas. L’IML de les Illes Balears va entrar en funcionament a finals de juliol de 2004. Ni el president Matas ni els batles del PP varen expressar la més mínima queixa del què ara, el batle de Manacor, considera tan greu. La solució és clara: que el PP impulsi la reforma de la llei que ell mateix va promoure, per tal que a Manacor s’hi puguin fer autòpsies.

 

Volem que a Manacor s’hi facin les autòpsies, però amb la dignitat que es mereixen tant la persona difunta com els seus familiars. Per això haurien de canviar molt les coses. Desgraciadament, tothom sap com i qui ha fet les autòpsies a Manacor. El dipòsit de Manacor no té la infrastructura mínima per realitzar les autòpsies amb el rigor científic i tècnic necessaris. Però el més greu i denunciable és l’absència endèmica del personal qualificat, auxiliar, per dur a terme aquesta tasca.

 

Mentre les mancances al cementeri de Manacor són importants i intol·lerables en aquestes altures, el PP mareja la perdiu fent oposició al govern de Zapatero. Els responsables municipals del PP han d’assumir la seva responsabilitat i invertir en la millora del cementeri. Però això no ho faran. Les inversions les fan allà on hi ha negoci (exemple: compra de Can Bauçà el 2004 i encara inutilitzat). Per tant, el cementeri no forma part de les seves prioritats, com es reflecteix en la manca de partides al pressupost municipal. Si volem millorar en aquest tema ho haurem de fer noltros, els socialistes.

 

DE FITUR AL CEMENTERI DE MANACOR

juliaroman | 16 Març, 2007 09:24

L’assistència a les fires internacionals de turisme és una fita ineludible en l’agenda de l’equip de govern de Manacor (PP i AIPC). Això, en principi, és bo per a la projecció turística del municipi. El problema és la confusió mental que pateixen a l’hora de destriar entre el què és potencialment vendible i el que és un producte turístic.

 

L’any passat varen basar la campanya amb la promoció de les cales verges de Manacor mitjançant fotografies de gran format. Unes cales que són verges gràcies a la lluita persistent dels manacorins i manacorines assenyats contra l’urbanisme especulatiu de la dreta local. La foto estrella va ser la de Cala Varques, sens dubte la millor de les nostres cales. Foto a vista d’ocell, llum nítida i uniforme, sense cap ombra, i els colors fortament contrastats de l’entorn; el verd del pinar, el gris-marró de les roques, el blanc radiant de l’arena i el blau indescriptible de l’aigua, oferien una imatge paradisíaca de la cala. La nota més “naturalista” la posaven unes taques negres sobre l’arena: les més grosses eren les de les vaques descansant entre d’altres taques negres, més petites, que pertanyien a les seves merdes. Fins aquí tot resulta idíl·lic i dóna la imatge d’un govern municipal que posa en valor el patrimoni mediambiental. Però això no deixa de ser un miratge. En realitat el què hem de patir és que els camins d’accés a les cales manacorines estan tancats; són camins públics, però només se’n permet un accés privat. I això es així, evidentment, gràcies a la complicitat del govern municipal, senzillament perquè no ha fet res per solucionar el problema. Curiosament, el major nombre de queixes enregistrat l’any passat a les oficines d’informació turística de Manacor, es referien a la manca d’accés a les cales verges. Està clar que, en aquesta terra, esser pepero i conscienciat amb el patrimoni públic són dues qüestions irreconciliables.

 

Enguany han descobert el poder de seducció de la imatge en moviment i s’ha produït un vídeo promocional que ha costat 11.995 € -el concurs d’idees no forma part dels plans del batle de Manacor-. Però la millor notícia que ha generat la fira de Madrid ha estat el representant de l’Ajuntament que hi ha assistit, acompanyant el batle. En general, i per raons lògiques –o pràctiques-, l’escollit sempre era el delegat de turisme. Però enguany, per sorpresa meva, ho ha estat el delegat del cementeri. En principi vaig pensar que era una broma, o un mal entès, perquè ja me diran què hi pot fer el delegat del cementeri a una fira turística, promocionar una nova oferta complementària de nínxols per a vacances d’ultratomba? Ja sabem que pel cementeri les coses no estan molt clares, tot i la manca d’informació que patim els regidors d’aquest Ajuntament, ja que l’esmentat delegat, durant els més de tres anys de mandat, no ha convocat mai una comissió informativa. I què li deu haver passat al delegat de turisme: està cansat? Ha esgotat les idees? Té problemes amb el batle? Ja no té il·lusió per fer promoció? No creu amb el producte que promociona? Cap explicació. Misteri.

 Una vegada més l’equip de govern manacorí posa en evidència la seva manca de professionalitat. Ha convertit l’assistència a FITUR en un acte de representació; un motiu més per sortir a la foto i copsar l’espai de la premsa local. Però això no té més transcendència. El problema és que els delegats de torn aprofitin l’avinentesa per fer turisme, enlloc de fer gestió en les seves delegacions.

El patrimoni humà de Manacor

juliaroman | 25 Gener, 2007 10:41

Els tres anys llargs d’experiència política al consistori de Manacor m’han aportat un aprenentatge de la vida des d’una perspectiva que mai havia sospitat. Conèixer la realitat a partir de l’intent de resoldre els problemes de les persones, només per la responsabilitat d’estar on estàs. És aquest un entorn d’aprenentatge que consider privilegiat i recomenable a qualsevol ciutadà.

El gran descobriment ha estat, sens dubte, la vertadera riquesa de Manacor: el patrimoni humà. Hi ha a Manacor, les millors persones: enèrgiques, lluitadores, valentes i amb iniciativa. Persones compromeses, convinçudes i convincents. Hi ha persones, senzillament, genials.

Però hi ha, per contra, el drama de Manacor: el nostre municipi no està a l’alçada dels seus ciutadans i ciutadanes. L’Ajuntament és en aquests moments un mur infranquejable per a totes les persones amb ganes de millorar, d’avançar, de progressar. Per a totes aquelles persones que, en definitiva, estimen Manacor.

El govern actual de dretes és incapaç d’entendre i valorar el que és necessari i urgent. Els serveis públics són deficients, les instal·lacions són obsoletes, insuficients o inexistents. Ara comanden i demostren dia a dia el desinterès en la planificació; la incapacitat de gestionar els béns públics, els recursos naturals i els culturals; el despreci cap a la formació acadèmica i professional, i l’obstinació en no afrontar els problemes quotidians.

És necessari un govern socialista per airejar l’Ajuntament, obrir finestres a noves perspectives. Manacor és complex i el segle XXI ens presenta nous problemes, però també nous reptes, que no es poden deixar sotmesos a les regles del mercat. Els valors socialistes aconsegueixen en aquests moments més vigència que mai: la solidaritat, la igualtat i la llibertat són essencials per escoltar i entendre els ciutadans. Millorar la resposta de les institucions només serà possible evitant les desigualtats, donant cabuda a tothom, defensant els béns públics, valorant el nostre patrimoni, donant protagonisme a les millors idees i realitzant els millors projectes.

L’obsessió dels socialistes és donar beneficis socials i fer de Manacor un gran espai de convivència. Aquesta és la il·lusió que m’empeny a presentar-me a la batlia de Manacor. Assumesc el compromís de governar –no comandar- amb claretat i transparència, amb seny i sentiment.

Júlia Roman Quetgles. Acte de presentació de Candidatura. Ca n'Abellanet. Manacor, 20 de gener de 2007.
«Anterior   1 2 3 4
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS