Administrar

Candidata socialista a la batlia de Manacor

CONFI¤ QUE AL FINAL S'IMPOSI EL SENTIT COM┌

juliaroman | 12 Juny, 2007 16:40

Ja torn ser per aquí. I amb més ganes que mai. Els resultats de les eleccions, sense que cap partit hagi aconseguit tenir la majoria, gairebé no m’han deixat temps per a la valoració i l’anàlisi. Tot han estat anades i vengudes, disseny d’estratègies i reunions amb uns i altres. I encara està tot a l’aire; l’únic clar és que la incertesa es mantindrà com a màxim fins dissabte.

 

En tot cas, he de dir que me sent satisfeta dels resultats del partit socialista a Manacor. A nivell local, hem obtingut  2.051 vots, que ens han permès augmentar un regidor, passant a tenir-ne tres. L’increment del vot ha estat d’un 20’9% respecte les eleccions del 2003. És un augment significatiu, sobretot, quan tenim en compte que ha estat el més alt de tots els partits que es van presentar, essent sensiblement superior al del Partit Popular, que ha estat d’un 20’1%. En l’àmbit insular i balear, l’increment dels vots ha estat més significatiu, amb un total de 3.125 al Consell i 2.898 al Parlament. El què es desprèn dels resultats és que el PSIB-PSOE pren força a Manacor i segueix en la tendència a la puja, que es dóna a nivell general . Però ens queda molt de camí per fer a Manacor, per tal de situar els resultats de totes les institucions al mateix nivell.

 

Les condicions per a treballar els pròxims quatre anys són molt millors que les que me vaig trobar al 2003. Entre d’altres coses, l’equip municipal s’ha reforçat molt considerablement amb la incorporació de Miquel Castellano com a número dos. A més, també l’agrupació local s’ha vist renovada gràcies a la incorporació de gent jove, amb moltes ganes de canviar les coses i d’anar endavant. La il·lusió que compartim és poder fer la feina des del govern municipal. Tots som conscients de què donar resposta a les necessitats socials i educatives dels manacorins i manacorines s’imposa de manera urgent. I això només serà possible amb un canvi de tendència política a l’Ajuntament.

 

Aquests dies, jo i la resta de l’equip, estam fent tots els esforços per poder formar un pacte de centre-esquerra. Tots els partits del possible pacte, ALM-UM i PSM-ERC-EV, són conscients de la importància que té aprofitar la conjuntura, que s’endevina propícia pels volts de Ciutat. Encara no hi ha res tancat; ens falta la decisió dels independents de Portocristo. Confiï que, al final, s’imposin la coherència i el sentit comú perquè el pacte de progrés sigui possible.

LA DESTRUCCIË DE LA S═QUIA DE LA VALL DE LA NOU

juliaroman | 12 Juny, 2007 11:02

Sa Vall de la Nou, coneguda popularment com sa Vall, és una zona fèrtil, regada per un gran nombre de fonts (na Memòria, Gossaubo, des Bessons, etc.) i atravessada pel torrent de Na Borges. Està situada al nord del terme de Manacor i confronta amb el terme municipal de Petra.

 

L’aigua de les fonts i el torrent és canalitzada a través d’una sèquia que discorre per la ladera occidental de la vall. En general, és molt plana en alguns trams, per tal que l’aigua circuli tant en un sentit com en l’altre, amb l’objectiu de regar el màxim de rotes i horts i, en els trams amb desnivells, s’aprofità com a font energètica de molins bataners, paperers, robers i fariners. El bon aprofitament de l’aigua ha donat lloc a un dels paisatges més bells del terme de Manacor.

 

La síquia és l’obra base de tot el sistema hidràulic. Està ja documentada al segle XV, si bé l’actual cal considerar-la del segle XVIII, amb reformes al llarg dels segles XIX i XX. Està construïda segons les tècniques i els materials tradicionals. L’aigua ha estat escrupulosament regulada, distribuïda i aprofitada, establint torns mesurats en minuts per la Comunitat de Regants de sa Vall de la Nou, que es va constituir a finals del primer quart de segle XX. El manteniment del sistema hidràulic correspon a la Comunitat de Regants de la Vall de la Nou, tant pel que fa al bon estat de la síquia com a la cura de mantenir-la neta de cara al bon funcionament per regar durant la primavera i l’estiu.

 

Actualment, el conjunt hidràulic està amenaçat per un projecte de la Conselleria d’Agricultura, finançat amb fons europeu, teòricament destinat a la “Millora i Condicionament de la sèquia principal i dels camins de la Vall de la Nou”. L’inici de les obres ha causat la desaparició íntegra d’alguns trams de la sèquia, que han estat reconstruïts sense emprar tècniques ni materials tradiconals. Tot i que s’ha volgut donar un aspecte exterior “respectuós” amb un referit fictici de morter de calç i un coronament de peces de marès que res tenen a veure amb les tècniques constructives de la hidràulica tradicional.

 

El PSIB-PSOE considera que el sistema hidràulic de sa Vall de la Nou és un conjunt de gran vàlua patrimonial i està integrat, a l’hora que dóna vida, a un paratge de gran intgerès paisatgístic amb la categoria d’ANEI. Per tot això, mitjançant el present escrit denuncia la seva destrucció i

 SOL·LICITA: 

1r. Que es faci una revisió del projecte, basada en els valors històrics i patrimonials del sistema hidràlic de la Vall de la Nou.

 

2n. Que sigui incorporat l’estudi històric i arqueològic de la sèquia al projecte de millora.

 

3r. Que s’iniciïn els tràmits oportuns per a la conservació del sistema hidràulic en el grau i les condicions que determini l’administració competent.

  

4art. Que la millora i condicionament de la sèquia i dels camins es facin seguint les tècniques constructives i els materials tradicionals.

 

5è. Que el projecte es completi amb un estudi d’impacte ambiental.

  

El PSIB-PSOE demana a l’Ajuntament de Manacor que faci arribar la present denúncia, juntament amb les fotografies annexes, a les administracions afectades: la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear i la Comissió Insular del Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

A Manacor, 12 de gener de 2005.

Signat: R. Júlia Roman Quetglas.

   

SENYOR BATLE-PRESIDENT DE L’IL·LUSTRÍSSIM AJUNTAMENT DE MANACOR

PD.

La resposta del departament de Patrimoni de l'Ajuntament de Manacor va ser esquivar el tema:  <<La síquia de la Vall de la Nou no està catalogada>>. I a més, no es va donar trasllat de la instància a les altres administracions afectades.

La conseqüència ha estat la desaparició de la síquia, gràcies a l'actuació del delegat d'Agricultura de l'Ajuntament de Manacor: ha utilitzat el patrimoni, no per abastir els horts pagesos de la Vall, sinó per satisfer les pretencions dels senyors d'un camp de golf il·legal.

NO A LES PRIVATITZACIONS. SI A UNA POL═TICA SOCIAL DIGNA PER A MANACOR

juliaroman | 12 Juny, 2007 10:40

 Molt s’ha escrit arrel de la pol·lèmica imposició del Batle de construir una residència comarcal en un solar municipal. Això suposarà l'esbucament de la residència actual i la privatització del servei, que és ara municipal. Aquest és un tema fonamental pel futur dels serveis socials de Manacor. Des de l’Agrupació Socialista vàrem expressar en el Ple de l'Ajuntament i a través d'altres mitjans de comunicació, la nostra oposició en aquest sorprenent projecte. En primer lloc, la construcció d'una residència comarcal a costa de la municipal no és la millor gestió per cobrir les necessitats socials presents i futures de Manacor. Suposarà la pèrdua de places en detriment dels manacorins (passarem de 80 a 60); això no és demagògia, sinó el resultat d'unes operacions matemàtiques tan senzilles com sumar i restar. L'encariment dels preus, que amb la gestió privada seran d'entre 1.500 i 1.700 euros mensuals, pot causar problemes en les economies familiars. Tot i que l'Ajuntament continuarà subvencionant una part de les quotes, l'augment del cost també revertirà en el presssupost municipal de serveis socials Un dels arguments principals en què es basa la defensa de Pastor és superar el dèficit d'uns 200 milions que té la residència. Consideram que és immoral parlar de dèficit en aquest cas. Algú pensa que la Policia Local sigui un negoci per a l'Ajuntament? I per què aquests 200 milions no es poden assumir, però sí els 200 milions de la partida de “despeses diverses” -és a dir, coses sense determinar- que ha destinat l'equip de govern al pressupost de 2005? És cert que s’han de trobar fórmules i fons per fer front als serveis municipals; però la solució no pot ser sempre la de privatitzar. Cal recordar que quan Pastor era delegat d'esports va privatitzar la piscina municipal: ara funciona, però tenim la piscina pública més cara de Mallorca. No és necessari tenir un màster en gestió d'empreses per deduir quin serà el futur d'una “residència pública” de gestió privada a MANACOR. En segon lloc, ens demanam si és realment necessari esbucar la residència municipal per fer-ne una de comarcal. El Batle ha afirmat públicament que la residència està en unes condicions" infrahumanes" i ha evocat el sentimentalisme com a l'única raó per la qual els manacorins, que estimam la nostra residència, no es veurem en coratge d'esbucar-la. Amb aquest afer el cinisme de Pastor s'ha superat i ha passat a un nivell maquiavèl·lic. El 1999 el president Matas i la batlesa Sureda, ambdós en funcions -i d'altres des d'ultramar treballant a fons per no perdre les autonòmiques-, varen inaugurar les obres de la residència actual. Des de llavors s'han invertit en l'edifici i en el seu equipament més de 150 milions de pessetes (150.000.000). Ens demanam com és possible que en pocs anys presenti unes condicions infrahumanes? O ens han enganat amb les xifres o els doblers van anar a parar a les butxeques d’algú. En tot cas, és clar que l’esbucament de la part nova de la residència no serà altra cosa que una tudada dels nostres doblers. Hauria estat més raonable estudiar la ubicació d'una nova residència en el marc del tant preuat Avanç del PGOU. Això demostra, una vegada més, que l’Ajuntament no actua amb una planificació adequada, sinó que simplement IMPROVITZA. Tanmateix, els problemes més greus són els prejudicis que poden causar als majors de la residència. Quan hem parlat amb geriatres, psicòlegs i també amb llurs familiars, tots coincideixen en afirmar que el més important d'una residència de majors és la proximitat, això significa, la familiaritat del servei i de l'entorn, és a dir, poder estar en el mateix lloc en el què han viscut al llarg de la vida.  Per tot això consideram que Manacor no pot renunciar a una residència municipal. Això és independent de si es vol construir una residència comarcal: benvinguda sigui! És important recordar que tant a Inca com a Pollença s'hi construiran noves residències comarcals, però es mantindran les municipals. La gestió de l’Ajuntament de Manacor amb S'Institut de Serveis Socials hauria d’anar encaminada a cobrir les deficiències que tenim de centres de dia, atenció a la llar, dotació de personal especialitzat, etc. El llistat és llarg i urgent. A més, no estam en condicions de perdre un solar en el que s'hi podrien ubicar altres serveis, com un nou centre de dia especialitzat en malalts d’Alzheimer, per exemple, que sí es construiran a altres municipis com Artà, Algaida, Llucmajor i Marratxí.  El 17 de febrer es va publicar en el BOIB núm. 41 la licitació del Consorci de Recursos Sòciossanitaris per a la <<redacció del projecte, demolició, construcció i posterior concessió de l’explotació d’una residència d’atenció a persones majors al municipi de Manacor>>. Així doncs, la construcció i gestió de la residència de Manacor s’entén com un paquet. Manacor cedeix els terrenys i el Govern posa els doblers per a la demolició i construcció. Una vegada inagurada la residència, l’empresa privada –que suposam que té una raó social ja coneguda- gestionarà el servei amb uns preus entorn a les 300.000 pessetes mensuals, de les quals una gran part seran subvencionades per l’Ajuntament de Manacor. El negoci es presenta rodó, per a l’empresa. Pensam i defensarem que la gestió dels serveis socials s'ha d'enllestir des d'una sensibilitat diferent a la de fer bons negocis, privatitzar piscines o desmantetllar parcs i soterrar estacions. Hem de reclamar el el poble de Manacor es mereix i li pertoca: una política social digna. Per això només cal un compromís i una voluntat política, més enllà de que l’equip de Govern estigui disposat a assumir, i no caldria parlar de pressuposts, dèficits, xifres... Estam parlant dels nostres majors, Sr. Pastor. Agrupació del PSIB-PSOE de Manacor. 

MOCIË PER A LA RECUPERACIË DE LA MEMĎRIA HISTĎRICA

juliaroman | 12 Juny, 2007 10:31

 Fa 69 anys que vàrem viure una cruenta guerra civil entre els anys 1936 i 1939. La victòria dels militars es consolidà en un règim polític dictatorial. El poble democràtic, que va ser vençut, visqué des de les hores en la humiliació i la vergonya, situacions que encara a dia d’avui no han estat superades. Acabada la dictadura, una vegada finit el principal instigador de la guerra entre germans, i després de 28 anys de democràcia, encara no s’han tancat les ferides que pateixen els familiars dels vençuts. Per superar aquesta desgraciada etapa de la nostra història no ens podem resignar a l’oblit. Caldrà reconèixer el valor de les persones, de qualsevol tendència política, que per defensar la democràcia van patir presó, ignomínia i, fins i tot, en massa casos, hi perderen la seva vida, afusellats i després enterrats en fosses comunes, tirats als pous o sepultats a les vores de camins i carreteres. Les institucions democràtiques tenen el deute moral d’impulsar l’ànim solidari entre tots els ciutadans i les ciutadanes per recuperar de l’oblit els fonaments de la nostra preuada democràcia actual. Avui dia, algunes institucions autonòmiques i alguns municipis de Mallorca –Porreres, per exemple- han adoptat mesures de reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil. Consideram que a Manacor ja ha arribat l’hora de reeixir aquest deute històric fent memòria de la nostra històrica. Per això el Grup Socialista de l’Ajuntament de Manacor presenta al Ple la següent proposta d’ACORD 
  1. L’Ajuntament de Manacor elaborarà un cens de veïns desapareguts durant la Guerra Civil i en la immediata postguerra i la dictadura.
  2. L’Ajuntament de Manacor elaborarà un cens de les fosses comunes o enterraments irregulars que es trobin en el seu terme municipal.
  3. L’Ajuntament de Manacor rehabilitarà els noms dels que sofriren persecució i processos judicials sense garanties de cap tipus.
  4. L’Ajuntament de Manacor promourà l’adjudicació dels honors deguts als càrrecs públics, perseguits per la defensa de les institucions democràtiques.
  5. L’Ajuntament de Manacor elaborarà un catàleg de tots els signes feixistes que encara perduren al municipi a fi i efecte de documentar-los i d’eliminar-los.
  6. L’Ajuntament de Manacor deixarà constància de la seva actuació amb la col·locació d’una placa al cementiri de son Coletes, amb la següent inscripció:
<<Els demòcrates de Manacor a tots els ciutadans i ciutadanes que per defensar la llibertat, la democràcia i la II República foren afusellats en aquest indret. Ajuntament de Manacor 2005.>>  Manacor, Dimecres Sant de 2005. La portaveu del Grup Municipal Socialista, Júlia Roman Quetgles. 

NOUS TEMPS, NOVA POL═TICA

juliaroman | 26 Maig, 2007 13:48

Per a tothomUn Ajuntament transparent, pròxim, modern, àgil, eficaç i obert o tothom, que estarà veritablement al servei dels ciutadans.  

Instal·larem oficines municipals en tots els nuclis urbans.

 

Pel benestar de les persones

Aplicarem la Llei de Dependència, amb la construcció de centres de dia especialitzats, centres de nit i reforçarem el servei d’ajuda domiciliària i personalitzada.

 

Farem possible que totes les persones que ho necessiten tenguin plaça pública a la residència.

 Treballarem per a la igualtat i per dur endavant una política preventiva per evitar situacions de maltractament, desatenció o delinqüència. 

Pels joves

Impulsarem la formació laboral i la recerca d’ocupació. Escoltarem i donarem participació política als joves amb la formació del Consell Municipal de la Joventut. 

Per a la cultura

Impulsarem la professionalització de la nostra tradició teatral amb la concessió de beques d’estudis als instituts de teatre. Donarem el suport a la música moderna amb l’obertura d’un espai d’assaig i d’aprenentatge. Formarem el Consell Municipal de la Cultura per dissenyar una política atenta a totes les sensibilitats artístiques. 

Per a l’educació

Formarem una xarxa d’escoletes de 0 a 3 anys. 

Construirem les escoles de primària que es necessiten ara i en el futur immediat i eliminarem les dobles i triples vies, recuperant així la qualitat dels centres educatius de Manacor.

 Donarem ajudes a les famílies per a l’adquisició de llibres, pel transport escolar i pel servei de menjador. 

Per a l’urbanisme

Durem endavant una planificació urbana transparent, que garanteixi la qualitat de vida i que doni resposta a les necessitats de tothom, sostenible socialment i respectuosa amb el medi ambient i amb el patrimoni històric i cultural. Promourem la construcció de places en totes les barriades i nuclis; acostarem les zones verdes; augmentarem els equipaments esportius, educatius, culturals i de transports, i rehabilitarem els centres urbans consolidats i envellits. Farem una aposta clara perquè l’habitatge digna i assequible sigui una realitat a Manacor. Disposarem i gestionarem el sòl industrial en favor de la petita i mitjana empresa. 

Per a l’economia

Invertirem en la recuperació de les zones turístiques madures per a recuperar la qualitat de l’oferta turística i donar garanties de continuïtat al turisme. Impulsarem l’escola taller de la fusta i apostarem pel disseny del moble, per fer possible el futur de la indústria del moble a Manacor. Donarem suport als pagesos perquè treballin en una agricultura rentable econòmicament i com a activitat que permeti mantenir el nostre paisatge.  PER A MANACOR, PORTO CRISTO, SON MACIÀ, S’ILLOT, CALA MORLANDA, CALES DE MALLORCA, CALA MURADA, CALA ANGUILA, CALA MENDIA, S’ESTANY DEN MAS.  

 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS