Administrar

Candidata socialista a la batlia de Manacor

AlĚlegacions al PGOU

juliaroman | 11 Setembre, 2007 08:55

 

Estant en informació pública el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Manacor per a la seva aprovació inicial, el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Manacor

 

 

AL·LEGA QUE

 

 

 

A nivell general:

 

Analitzada la documentació per a l’aprovació inicial del PGOU s’observa que s’ha fet un gran esforç per actualitzar el planejament totalment obsolet i confús, que ha marcat les pautes d’urbanització del municipi al llarg dels darrers trenta anys.

 

Tot i això, manquen les anàlisis profundes dels temes que el Pla intenta ordenar. Manca també, la definició d’un concepte general de planificació del territori; més concretament, no es planteja un projecte que generi il·lusió al ciutadà i que resolgui les seves necessitats actuals i futures. Es troba a faltar una proposta que permeti la consolidació del lideratge del municipi de Manacor en l’àmbit de la comarca de Llevant i que estableixi les bases per fer de Manacor una ciutat moderna i amb projecció de futur.

 

Falten propostes clares d’ordenació i planificació en els diferents nuclis urbans. El Pla dóna per bones les errades de les actuacions urbanístiques del passat més recent, enlloc de plantejar les solucions per a superar-les. En el cas de Manacor, el projecte que es presenta, es limita a definir i ordenar l’edificació per sectors urbans, amb les úniques idees generals d’augmentar considerablement el sòl industrial i de serveis, així com de cercar una viabilitat als creixements i zones verdes residencials més enllà de les rondes, que no sorgeixen dels criteris generals sinó de les propostes de particulars. Les noves àrees de creixement que es proposen són extenses i, juntament amb el total desenvolupament dels nuclis urbans consolidats, suposarien un increment desmesurat de la població, que no respon a les necessitats reals del municipi ni a criteris de sostenibilitat social ni mediambiental.

 

En el cas dels equipaments -que són actualment del tot insuficients- es classifiquen espais, però no segueixen un esquema general i ordenat en la seva disposició, perquè sorgeixen dels convenis urbanístics i de les subvencions que han decidit les institucions de rang superior. Falta una previsió real del nombre i naturalesa dels equipaments necessaris i que la seva distribució es faci en base a criteris d’equilibri i de servei a la ciutadania. A més, es preveuen equipaments culturals i esportius de grans dimensions, de difícil manteniment i amb risc d’infrautilització, però no se proposen espais per a solucionar les necessitats plantejades per les associacions ciutadanes i culturals i per grups socials, com els joves.

 

La realitat urbanística de la ciutat, amb un teixit dens al centre i mancat de zones verdes, no s’encara amb la definició d’actuacions de descongestió concretes i la definició de parcs i places verdes, sempre allunyats més enllà de les rondes.

 

Es descuiden també aspectes importants per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, com són l’accessibilitat als nuclis i la mobilitat interna, especialment de Manacor i Portocristo. A nivell de viari es proposa alguna nova ronda al sector nord de Manacor, mentre que en altres sectors de la ciutat quasi no es defineix res encaminat a la promoció del transport públic, la introducció d’elements dissuassoris d’ús del vehicle privat, la potenciació de la circulació a peu o amb bicicletes, etc. Tampoc existeix una preocupació per a la millora, en termes de comoditat i seguretat, dels accessos als nuclis, ja sigui per carretera o amb tren, ni per la imatge que es projecte, sobretot, en els nuclis de vocació eminentment turística com Portocristo, s’Illot, Cales de Mallorca i Cala Murada.

 

En el cas de Manacor, s’ha d’evitar que tots els accessos a la ciutat es facin per polígons industrials o de serveis, si el que es vol és una ciutat amb bona qualitat urbana. En aquest sentit, sembla que hi ha una preocupació per la imatge desordenada de la carretera de Ciutat, però desprès el Pla no es preocupa de la resta de zones de la ciutat i de la imatge que es percebrà de la resta de fronts ni dels seus accessos. De fet, s’obvien consideracions ja plantejades al Pla Territorial de Mallorca.

 

El document hauria d’introduir les actuacions que garanteixin la qualitat de vida actual i futura dels ciutadans i que donassin resposta a les necessitats reals de la ciutadania. S’hauria de plantejar un projecte que definís els trets característics del municipi, des dels socials i econòmics, als culturals i mediambientals. Però, mentre existeix una clara preocupació per consolidar les intervencions urbanístiques sorgides de l’impuls més que de la planificació -les quals han resultat clarament errades per a la millora de les condicions de vida de la ciutadania-, no es concreta l’interès per determinar aquells trets. El Pla que es proposa ha de ser sostenible socialment i mediambientalment; ha de garantir la màxima protecció del territori i del patrimoni històric i cultural del municipi.

 

El PGOU que es presenta hauria de donar les garanties de què totes les persones de Manacor poguessin tenir accés a l’habitatge. Entenem que, per descomptat, el Pla haurà de cenyir-se a la nova Llei del Sòl, tant en aquest aspecte com en d’altres; però consideram que haurien de grafiar-se les zones reservades als habitatges de preu taxat.

En definitiva, el projecte que es presenta no recull les preocupacions que ha manifestat la ciutadania a través dels fòrums d’opinió, com l’Agenda Local 21; per contra, està més atent a les propostes de particulars sobre la classificació urbanística de les seves propietats, condicionant així el futur creixement de Manacor. El projecte es preocupa més per consolidar les errades urbanístiques del passat que de fer una proposta ferma de futur, que sigui garantia de projecció social, cultural i econòmica del municipi de Manacor i dels seus habitants.

 

 

 

A nivell més concret:

 

Sector industrial de Son Jaume Andreu (SUP-M-08 i SUP-M-09)

 

  • El Pla preveu un creixement que gairebé triplica el sòl industrial existent que, juntament amb el sòl destinat a serveis, planteja una oferta desmesurada per a les necessitats reals del municipi, consumint molt de territori innecessàriament, que no respon a cap anàlisi ni previsió de les necessitats de les indústries i empreses del municipi.

  • El Pla hauria de determinar el sistema de desenvolupament del sòl industrial per tal de garantir que hi tenguessin accés les petites i mitjanes indústries i empreses.

 

  • A la zona del nou polígon existeixen unes antigues pedreres, amb un alt valor paisatgístic, històric i etnològic, que si es desenvolupen els nous creixements desapareixeran. Tanmateix, són terrenys gens òptims per a construir. Amb la seva urbanització es perdria l’oportunitat de conservar la font del material constructiu del Manacor del segles XIX i XX i determinant de la tècnica constructiva amb marès. A més, es perdria l’oportunitat de fer servir les pedreres com a possibles espais de lleure cívic i cultural, tal com s’ha fet en altres pedreres de les illes, per exemple a Menorca.

 

  • El sector en la seva banda sud, està delimitat pel traçat del tren, cosa que implica que l’arribada amb aquest transport es farà vorejant un polígon industrial, deteriorant l’atractiu paisatgístic que ofereix tot el recorregut del tren Palma-Manacor.

Sector industrial carretera de Felanitx (SUP-M-11)

 

  • El fet de què, en aquest accés ja existeixi alguna nau, no justifica la gran extensió que proposa el nou urbanitzable, i més si es té en compte la quantitat de sòl que per aquest usos ja es defineixen en altres sectors de la ciutat (SUP-M-8, SUP-M-9, SUP-M.10). La consolidació i creació d’aquest nou polígon només seria justificada si es dedicàs exclusivament a empreses de reciclatge de materials.

 

  • A més, s’hauria de considerar en aquesta zona una intervenció per a matisar l’impacte visual de l’accés a Manacor per Felanitx i que, a la vegada, fos amable com a única via d’accés a la zona d’usos funeraris.

Eix de la carretera de Palma

  • Es proposa triplicar el creixement existent, el qual encara no està totalment desenvolupat. L’eix de la carretera de Palma s’ha de replantejar sota nous criteris, sorgits d’un estudi detallat que hauria d’abastar des de la subestació elèctrica fins a l’Hospital Comarcal, i des de l’Oliv-art fins a l’Hipòdrom de Manacor.

 

  • No s’ha tingut en consideració la peculiaritat de l’Hospital Comarcal. L’edifici sanitari està plantejat com una gran pantalla, bastant tancada al costat de ponent, on se situen els serveis, i oberta cap a llevant, on hi ha les habitacions dels pacients, les quals miren cap els camps en direcció a Sant Llorenç. Si es desenvolupa tot el sòl proposat amb aquests criteris, l’edifici sanitari quedarà envoltat per polígons de serveis.

 

  • El creixement que es proposa no sols sobrepassa l’hospital, sinó que també sobrepassa el nou curs del torrent. Si s’aprova tal com està plantejat, es complica més el desenvolupament innecessari d’aquest sector, que haurà de costejar ponts per travessar el viari i habilitar els sistemes per a construir les infraestructures de la seva urbanització.

Sector residencial s’Hort den Roig (SUP-M-2, SUP-M-3, SUP-M-4 i UA-M-07)

 

  • Es proposa també un creixement desmesurat i que de nou també traspassa el llit del desviament del torrent, creant un sector de ciutat que sempre quedarà deslligat de la ciutat amb un desenvolupament tècnicament molt complex.

 

  • S’hauria d’ampliar la zona de protecció entorn el nou torrent, que doniàs garanties de què no es reprodueixin accions catastròfiques que formen part de la història més recent de Manacor.

 

  • Es classifica una gran zona verda i es plantegen dos equipaments contigus, auditori i recinte firal -els quals superen les possibilitats de manteniment econòmic que té el municipi de Manacor i que plantegen serioses dubtes de la possible infrautilització-, i no es preveu un projecte unitari de desenvolupament del conjunt.

 

Sectors residencials resta de rondes (SUP-M-14 i UA-M-12)

 

  • Les propostes es limiten a redefinir i fer més viables les zones verdes de l’anterior planejament. No s’ha intentat reorganitzar ni estructurar tots aquests sectors per aconseguir donar una imatge més ordenada de la ciutat. En definitiva, els creixements es grafien on han marcat les propostes de particulars, encara no aprovades, en detriment de l’interès públic.

 

 

Sectors centre i eixamples de Manacor

 

  • El nou plantejament no fa propostes per millorar les condicions d’aquestes zones, bastant denses; manquen propostes de formació de nous espais lliures o eixos d’accés, connectivitat i de mobilitat, i centres cívics que minimitzin la manca d’aquests espais.

 

  • Manquen propostes de millora dels serveis de les barriades ubicades més enllà de les rondes i de la seva accessibilitat.

 

Portocristo

 

  • Manquen propostes atractives per a la consolidació del nucli com a centre turístic per excel·lència del municipi de Manacor. Ans el contrari, s’expressa la voluntat de sortir de la zona POOT.

  •  

  • No es preveuen mesures de descongestió de tràfic i millora de la mobilitat, fonamentalment a la primera línia de mar.

  •  

  • La previsió dels equipaments i serveis per resoldre les mancances actuals i de futur és insuficient.

 

  • El Pla no preveu la protecció ferma de les cales verges situades a l’entorn de Portocristo, com Cala Petita.

 

Son Macià

 

  • Per tal de garantir el futur econòmic, basat en l’activitat agrària, seria important donar la màxima protecció a l’entorn pagès, evitant el creixement urbà.

  •  

  • El Pla no soluciona definitivament la classificació del centre del poble com a sòl rústic; entenem que hauria de plantejar-se una solució lògica i definitiva per possibilitar el desenvolupament d’aquest espai, atenent a criteris socials i d’harmonia en el creixement urbanístic.

  •  

  • S’haurien de preveure els equipaments culturals i esportius.

 

Cales de Mallorca i Cala Murada

 

  • El Pla no posa prou atenció a les necessitats socials d’aquests nuclis, que varen sorgir com a centres turístics, però que han esdevingut poblacions importants. Per tant, manca establir criteris clars de desenvolupament, delimitar els creixements, proposar actuacions de remodelació i rellançament turístic, i preveure els equipaments socials, educatius, sanitaris i culturals actualment inexistents.

  •  

  • El Pla no preveu potenciar l’atractiu de les cales verges properes a aquests nuclis.

 

S’Illot

  • En la proposta manca aportar solucions a les necessitats d’equipaments dels habitants.

  •  

  • Manquen propostes que accentuïn l’atractiu turístic del nucli.

  •  

  • Manca la protecció ferma de les cales verges vinculades a s’Illot, com és es Caló d’en Rafalino.

 

 

 

SOLICITA QUE

 

 

A nivell general:

 

  • Es revisi la proposta presentada per tal de planejar una proposta general de municipi més amable i pensat per a la gent, definint un projecte engrescador per a tots els ciutadans, que inclogui les demanes de la ciutadania i respongui a les seves inquietuds, i que no es limiti sols a urbanitzar.

 

  • El nou plantejament redueixi el seu creixement desmesurat, en base a criteris de les necessitats econòmiques i empresarials reals i de sostenibilitat social i mediambiental.

 

  • Es considerin aspectes importants per a la planificació i ordenació de la ciutat, com són la qualitat ambiental i paisatgística, preocupant-se pels fronts generals i dels seus accessos. Això haurà d’implicar minimitzar l’impacte dels polígons industrials a les carreteres d’accés i arran de les vies de tren.

  • S’incorpori un estudi de les zones aptes per a la instal·lació de parcs eòlics.

 

  • Es defineixi un model de ciutat amb una estructura viària clara; que defineixi els esquemes bàsics de circulació de vehicles, vianants i bicicletes; que defineixi clarament el traçat de la continuació del tren i que inclogui un baixador a l’hospital; i, que defineixi els eixos per on ha de passar el transport públic.

 

  • Que s’inclogui una previsió clara dels equipaments i la classificació del sòl, especialment pels més urgents com:

 

  •  
    • L’ampliació de l’Hospital Comarcal.

    • Centres de salut en tots els nuclis.

    • Nou edifici de jutjats.

    • Centres d’educació primària a tots els nuclis del municipi.

    • Escoletes de 0 a 3 anys en tots els nuclis del municipi.

    • Centres d’entitats ciutadanes i culturals en tots els nuclis del municipi.

    • Concreció gràfica en el plànol de Manacor de l’Escola d’Adults i de l’Escola de Mallorquí.

    • Que l’antic quarter dels militars de Manacor sigui classificat com a equipament educatiu amb ús esportiu.

    • Equipaments esportius a tots els nuclis de Manacor.

 

  • Que la classificació del sòl per aquests serveis segueixi una estructura clara, equilibrada per sectors residencials i no segons conveniències de disponibilitats fàcils de sòl.

 

  • Que es prevegui una estructura clara de zones verdes, connectades i relacionades amb les zones residencials.

 

  • Previsió dels serveis que garanteixin la sostenibilitat mediambiental del municipi, com l’ampliació i construcció de noves depuradores.

 

  • Que es classifiqui una zona destinada a oci nocturn.

 

  • Que el desenvolupament del sòl industrial es prevegui per cooperació de manera que l’Ajuntament de Manacor exerceixi un control per tal de garantir l’accessibilitat de les petites i mitjanes empreses.

 

  • Incloure, com a document informatiu i bàsic per a definir els criteris d’ordenació, el Catàleg dels Camins i Camades del Municipi, actualitzat.

 

  • Incloure, com a document informatiu per a la planificació i subjecte a la normativa urbanística, el Catàleg del Patrimoni Històric i Arquitectònic, revisat, actualitzat i ampliat.

 

  • Incloure, com a document informatiu per a la planificació i subjecte a la normativa urbanística, el Catàleg dels Béns Industrials, revisat, actualitzat i ampliat.

 

  • Incloure com a document informatiu l’estudi de les zones urbanes més deteriorades del municipi i les construccions amb risc de ruïna i esbucament.

 

  • Incloure com a document informatiu un mapa de les zones amb contaminació acústica, per delimitar zones destinades a activitats amb risc de contaminació acústica.

 

 

 

A nivell més concret i per zones.

 

 

MANACOR

 

Sector industrial de Son Jaume Andreu

 

  • Es redueixi la quantitat de sòl disponible, per un plantejament més d’acord amb les necessitats del municipi.

  •  

  • Es defineixi un coixí verd arran de les vies per minimitzar l’impacte paisatgístic del polígon.

  •  

  • Es protegeixin les antigues pedreres, aplicant la llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears, i es plantegin un programa d’usos que no interfereixi en el normal desenvolupament dels seus propietaris i que garanteixi la protecció, conservació i coneixement d’aquest patrimoni.

Sector industrial carretera de Felanitx

 

  • Es redueixi el sector i que es reservi el sòl per a activitats relacionades amb el reciclatge de materials.

 

  • Es projecti un coixí verd que minimitzi l’impacte visual del polígon.

Sector de serveis de la carretera de Palma

 

  • Es redueixi la quantitat de sòl disponible, per un plantejament més d’acord amb les necessitats del municipi.

  •  

  • S’elimini el creixement que es proposa entre la ronda nord i la subestació elèctrica i es limiti el creixement del polígon de serveis fins a l’Hospital Comarcal, per tal de preservar la qualitat dels usuaris d’aquest equipament i no arribar a la línia del nou traçat del torrent.

Sector residencial de s’Hort d’en Roig i Hipòdrom

 

  • Limitar el creixement fins el límit natural que és el llit del desviament del torrent.

 

  • Ampliar la zona de protecció entorn el nou torrent.

 

  • Fer una proposta per millorar la qualitat d’aquest element del territori que és el torrent, definint un possible corredor verd pel seu traçat.

 

  • Fer una proposta conjunta de desenvolupament de la zona verda i els equipaments projectats, per tal de construir una zona harmonitzada, que respongui als mateixos criteris de paisatge urbà.

 

  • Per tal de mantenir i impulsar l’afició al trot, ja consolidada a Manacor, s’ha de considerar una nova delimitació del polígon de l’Hipòdrom, que contempli l’ordenació de l’entorn, establint una continuïtat paisatgística amb el sector residencial, i adequar-lo a les necessitats del sector.

Sectors residencials resta de rondes

 

  • Intentar donar una imatge més unitària i ordenada de tots aquests sectors, preservant les traces dels antics camins, que en alguns casos es veuen interromputs, i definint un front urbà més homogeni.

Sectors centre i eixamples

 

  • Definir un seguit d’eixos cívics, per solucionar la manca d’espais lliures i permetre la connectivitat del centre amb els equipaments i les zones situades més enllà de les rondes. Que siguin uns eixos on el vianant sia el protagonista i que permetin als ciutadans anar a passejar i desplaçar-se cap els distints equipaments esportius (Torre dels Enegistes), industrials, sanitaris (hospital) i culturals (pedreres, museu) situats més enllà de les rondes. Demanam que es contemplin com a eixos cívics:

  •  

    • La reconversió de l’antic torrent que connectaria amb el corredor verd arran de les vies del tren i les antigues canteres per un costat i per l’altre amb el torrent i el seu desviament

    • Crear l’eix cívic-cultural que discorri pel carrer comtessa, passi pels per els molins de Fartarix i que continuï per un recorregut separat de la carretera de Cales de Mallorca, que finalitzi a la zona esportiva i cultural de la Torre dels Enegistes.

    • Tancar l’actual carril de bicicletes que discorre des de la carretera de Portocristo i el Passegi Ferrocaril, fet-lo extensiu a totes les rondes, passant pel cementeri i la Torre dels Enegistes.

 

  • Definir sectors de la ciutat a on no es permeti edificar el 100% de les plantes baixes per crear interiors d’illa lliures.

 

  • Classificar l’antic cine Goya com a equipament cultural.

 

  • Definir amb criteris de major seguretat dels usuaris l’accés als barris de son Fangos i de Ses Tapareres, on està en projecte un equipament escolar.

 

  • Classificar els edificis industrials situats al voltant de l’estació del tren, com equipaments culturals.

 

  • Promoure les mesures per no perdre definitivament l’aspecte original del passeig de na Camel·la.

 

  • Remodelar l’Avinguda Salvador Juan, Mn. Alcover i Juníper Serra, per milllorar-ne l’estètica i fer-la una zona comercial més atractiva.

 

  • Preveure aparcaments.

 

  • Fer una previsió d’aparcaments a la piscina municipal, el teatre i el parc, per evitar aglomeracions de vehicles a la via pública.

 

  • Estudiar solucions per evitar el deteriorament del centre històric.

 

  • Classificar els terrenys destinats als habitatges de preu taxat.

 

 

PORTOCRISTO

 

  • Recuperar la idea projectada al Pla d’Excel·lència inicial, d’intervenció a la zona del Rivet per tal de recuperar la zona humida i habilitar-la com zona que permeti l’ús recreatiu, exclusivament.

 

  • Replantejar la primera línia de mar per millorar-ne l’atractiu comercial i turístic, eliminant el tràfic de vehicles mecànics i possibilitant l’extensió de terrasses.

 

  • Preveure aparcaments.

 

 

SON MACIÀ

 

  • Classificar un punt verd.

 

  • Donar solució definitiva a la zona rústica del centre del centre del poble amb la classificació d’urbana.

 

  • Assegurar la protecció de l’entorn pagès, Protegir l’entorn.

 

 

 

CALES DE MALLORCA I CALA MURADA

 

  • Classificar els terrenys per a la construcció dels equipaments educatius, sanitaris i culturals.

 

  • Preveure actuacions d’harmonització urbana.

 

 

 

S’ILLOT

 

  • Classificar els terrenys per a la construcció dels equipaments educatius, sanitaris i culturals.

 

 

 

 

 

 

 

Pregam que siguin tingudes en compte totes i cada una de les consideracions i al·legacions que s’expressen en aquest document.

 

 

Manacor, 31 d’agost de 2007.

La portaveu del Grup Municipal Socialista

Júlia Roman Quetgles

QU╚ HI HA QUALC┌?

juliaroman | 04 Juliol, 2007 08:49

Sembla que el mes d’agost s’hagi avançat a l‘Ajuntament de Manacor. Políticament està paralitzat. Com la marxa, que d’un cap de setmana per l’altra s’ha desplaçat a Portocristo. Passat el primer dilluns del mes –quan és habitual fer el ple ordinari- i quan gairebé tots els ajuntaments han celebrat la primera sessió, els regidors de l’Ajuntament de Manacor, al manco els de l’oposició, no tenim cap notícia oficial de quan té previst el batle convocar el primer ple ordinari. És cert que el de Manacor és un ajuntament complex, però no tant com el de Palma o el de Calvià, on ja s’han pres les primeres decisions, radicalment oposades, per cert.

 

Per altra banda, no és que no hagi passat res des del 16 de juny; ans el contrari. La premsa ha reflectit tot un seguit de problemes importants. La manca de pressió a la xarxa d’aigua ha deixat sense subministre durant alguns dies moltes famílies del centre de Manacor. Un obrer ha mort en una obra pública, el centre de Salut de Portocristo, la qual cosa, a banda de les conseqüències personals, ha suposat la paralització i el precinte de l’obra. Pares i professors es queixaven la setmana passada de problemes de radicalització per part d’una part de l’alumnat que professa la religió musulmana, i això és greu, per sí mateix i per l’alarma que provoca. Han hagut de ser els tècnics de l’Ajuntament que han sortit a apagar el foc. Però en totes aquestes qüestions no s’ha donat cap explicació ni política ni oficial. I, avui mateix, s’anuncia que Manacor no participarà en la mancomunitat de Llevant, tot i que cada projecte que va anunciar el batle en l’anterior legislatura tenia com a un dels objectius reforçar la idea de fer de Manacor la capital d’una comarca de la que ara s’autoexclou.

 

No sé si l’absència del batle és per falta d’il·lusió en un legislatura que ha començat amb el peu girat. Tal vegada és per avorriment. O perquè ara mateix està més enfeinat amb el què passa per Ciutat, entre fer oposició en el Parlament i fer-se un home decisiu en el PP, després de la fuita del seu president. Ara bé, és cert que no es perd cap festa, ni les de les barriades de Manacor ni les de Ciutadella, per descomptat.

 

Sigui el què sigui, el batle Pastor haurà de donar explicacions dels afers que abans he esmentat. I també haurà d’aclarir als ciutadans i ciutadanes de Manacor quines són les seves vertaderes prioritats: millorar Manacor, fer oposició al Parlament o fer-se un home fort en el PP.

 

Per cert, enguany hi va haver novetats en el Ple de constitució. Enlloc d’oferir el tradicional refrigeri al claustre, per a tots els assitents, el batle va decidir fer una celebració més íntima, a la seu del PP.

MOCIË SOBRE EL CAT└LEG DELS CAMINS P┌BLICS DE MANACOR

juliaroman | 26 Juny, 2007 16:55

Els camins públics constitueixen un patrimoni d’inqüestionable valor natural i etnològic. Així ho recull el catàleg municipal aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Manacor l’any 2001. Tot i l’existència d’aquest document, a l’actualitat aquests camins presenten molts problemes que afecten:

 

-         l’estat de conservació, en alguns casos molt deficient;

-         la manca de vigilància, que propicia actes delictius per les propietats per on discorren;

-         l’eliminació d’alguns camins públics o d’ús públic;

-         l’obstaculització de l’accés públic en camins que són públics;

-         la dificultat per accedir a les Cales Verges.

 

Així doncs, la xarxa de camins del terme de Manacor, a la pràctica, presenta deficiències perquè difícilment pot garantir i vehicular la comunicació des de l’interior a la costa. A més, el mal estat dels camins públics i d’ús públic ha estat denunciat a l’Ajuntament per diferents col·lectius ciutadans de caràcter proteccionista, preocupats per la progressiva degradació i pels atemptats contra la propietat pública i la vulneració de la legalitat. A més han entrat a l’Ajuntament peticions de ciutadans sol·licitant les millores en el traçat d’alguns camins. Per altra part, els serveis tècnics de l’Ajuntament han apreciat algunes mancances i deficiències.

 

Finalment, hem constatat el consens entre els diferents grups polítics envers l’interès general de l’existència d’una xarxa de camins públics. Per tant, correspon a l’Ajuntament establir els mecanismes necessaris per fer possible el manteniment de la xarxa de camins i camades públiques i d’ús públic, que garanteixin els diferents usos i els interesssos de tots els ciutadans i ciutadanes.

 Per tot això, i una vegada informats pels serveis tècnics d’aquest Ajuntament, el Grup Municipal Socialista presenta al Ple de l’Ajuntament de Manacor la següent proposta d’acord:  

PRIMER. Instar la incorporació del catàleg de camins a l’Inventari de Béns i Drets de l’Ajuntament d’acord amb el procediment previst a la legislació local (RBCL, article 20.g) per tal que serveixi de base per a la protecció d’aquests béns i dels drets de l’entitat local en l’exercici de les facultats que li corresponen.

 

SEGON. Instar la Demarcació de Costes que a través del procediment previst garanteixi l’accés a les Cales Verges del terme de Manacor.

 

TERCER. Es dissenyarà un programa de manteniment i de vigilància dels camins públics.

   

Manacor, 31 de març de 2004.

Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat. Encara no s'ha fet efectiva. Esperam que en aquesta legislatura que comença, s'executin els acords de Ple.

Els jardins de Can Rubert (Fundaciˇ Natzaret)

juliaroman | 26 Juny, 2007 15:20

 

La declaració de jardí històric és encara un fet excepcional a la nostra comunitat. Ho evidencia el fet que només tres hagin estat declarats: el d’Alfàbia, Son Berga Nou i Natzaret. Però ho és encara més la seva restauració. Per això és lloable la iniciativa del Consell de Mallorca per a la recuperació d’una part del què van ser els jardins de Can Rubert (El Terreno, Palma) actualment, seu de la Fundació Natzaret.

 

Del què van ser els jardins, que ocupaven tota la punta oriental de Can Barbarà, juntament amb l’hort, s’ha conservat fins a l’actualitat, bona part del conjunt que es desplegava en la pendent de baixada a la mar, datable al darrer terç del segle XIX. La seva particular configuració, amb pasteres de perfils capritxosos, i la mateixa ubicació, a ran de mar, van provocar l’admiració dels poetes, artistes i intel·lectuals que visitaren El Terreno, essent especialment significativa la visita de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. Els canvis en la percepció del paisatge i en la valoració dels jardins varen propiciar l’oblit i, en conseqüència, l’abandó i el deteriorament d’aquests jardins.

 

Gràcies a la iniciativa d’ARCA, i a l’especial implicació dels tècnics de patrimoni de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, el jardí de baixada a la mar va ser declarat BIC en categoria de Jardí Històric el 25 de setembre de 2004. Una vegada declarat, s’han posat les mesures per frenar el seu deteriorament, però amb un projecte que no compleix les espectatives d’una rehabilitació. Les causes són fonamentalment dues: la manca d’una línia política de restauració amb una metodologia apropiada i el desconeixement del jardí en qüestió. El tema metodològic es podria cobrir seguint les recomanacions de la Carta de Florència per a la defensa i restauració dels jardins històrics, elaborada per l’ICOMOS com a complement de la Carta de Venècia. El nivell de desconeixement del jardí obligava a fer els estudis previs pertinents abans d’enllestir el projecte de recuperació, com ho serien l’estudi històric, l’anàlisi del terreny i de la capacitat de plantació, de les tècniques constructives, de patologies i dels sistemes de reg.

 

La manca dels estudis previs exhaustius -que haurien de ser prescriptius- ha determinat que el projecte tengui dificultats d’execució, amb objectius que són contradictoris amb el disseny i funcionament del jardí històric, que no disposava de reg i estava poblat per espècies amb resistència a la mar, fonamentalment tamarells, pins, garballons i ullastres. En canvi, la vegetació prevista en el projecte ha fet necessària la instal·lació d’un sistema de reg i el nombre d’espècies previstes, a prop de 200, està sobredimensionada en relació al potencial de sòl fèrtil existent. Tampoc no hi ha encara cap estudi que relacioni la càrrega de visites que podrà suportar el jardí amb la seva futura condició d’espai públic.

 Per tant, no es pot parlar en aquest cas de restauració o rehabilitació, sinó de l’enjardinament d’un espai amb un disseny peculiar, per recrear-hi un jardí que respon al gust actual, molt lluny de la seva configuració original.

DECLARACIË DE PRINCIPIS EN EL PLE DE CONSTITUCIË DE L'AJUNTAMENT PER A LA LEGISLATURA 2007-2011

juliaroman | 18 Juny, 2007 17:57

Els socialistes assistim a la constitució del Ple de l’Ajuntament de Manacor contents pel què representa aquest acte: la màxima expressió del sistema democràtic. El sistema, del qual aquests dies en celebram els 30 anys de funcionament, que va suposar la fi de la dictadura fascista, contra la que hi van lluitar i morir moltes persones; recuperar el seny polític, perdut l’any 1936; iniciar el camí cap a la recuperació social i econòmica, i alliberar l’art i la cultura de dogmatismes obsolets i absurds al servei del poder establert. Però, sobretot, va significar fer política a partir del debat i el diàleg, enlloc de la imposició.

 

Estam contents perquè representam una opció política que ha merescut la confiança dels ciutadans, que ens ha permès incrementar el grup socialista, passant a tenir tres regidors. Per això, venim a fer política a l’Ajuntament de Manacor, perquè estam convençuts que els valors i el projecte polític que defensam són vàlids i necessaris: és urgent fer una política progressista i d’esquerres a Manacor.

 

Manacor ha estat protagonista de canvis importants que afecten tots els àmbits. El segle XXI es presenta complex, amb nous problemes, que suposen nous reptes polítics. És urgent encarar la nova realitat social, econòmica i cultural. S’ha de donar prioritat a les persones, invertir en projectes socials, treballar per a la igualtat, encarar els problemes que dur implícita la immigració, treballar i incloure els joves com a col·lectiu prioritari en la política municipal, donar resposta a les exigències educatives, desplegar les mesures que preveu la Llei de Dependència per atendre les persones majors i les que que pateixen alguna discapacitat, augmentar i millorar els serveis sanitaris. Posar l’Ajuntament a l’alçada de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Fer un urbanisme sostenible i amb garanties de futur social, econòmic i cultural. Cal cercar solucions que no estiguin sotmeses a les regles del mercat i de l’especulació.

 

El nostre objectiu és ben clar: fer política per a les persones i amb les persones. I això només és possible tenint molt clars els principis de la llibertat, la solidaritat i la igualtat. Això significa donar cabuda a tothom, defensar els béns públics, valorar el nostre patrimoni, la nostra cultura i la nostra gent. És responsabilitat de tots els polítics treballar per construir una societat cohessionada, treballar perquè Manacor sigui un espai de convivència.

 

Per aquestes raons, el Partit Socialista va optar per conformar un govern de pacte entre els partits d’esquerra i de centre, com a garantia de progrés social i econòmic, sostenible, lliure i solidari. Però això no ha pogut ser. Per tant, continuarem treballant des de l’oposició, com ho hem fet durant la passada legislatura: amb responsabilitat i honradesa. I estarem molt atents a l’acció del govern municipal. Perquè, pensam que la reedició del pacte PP-AIPC no és el què convé a Manacor: l’herència de la legislatura 2003-2007 és encara fresca. Ha estat marcada pels projectes virtuals i la política mediàtica; la improvisació; l’augment de la degradació urbana i social; la inexistència de polítiques i projectes pels joves; la perpetuació dels problemes quotidians, la manca de solucions als problemes de la manca d’aigua potable, el tràfic, els aparcaments, la manca de serveis a les barriades i als nuclis de població consolidats, etc.; l’atenció als interessos d’uns pocs; la política urbanística desgavellada que ens ha portat a la situació del solar de Majorica i a la deixadesa del govern municipal davant la macrourbanització de Cala Muruda, o la permesivitat del creixement de creixement de Cala Domingos; i, finalment, l’incompliment dels acords municipals.

 

Aquesta setmana hem vist l’escenificació de l’acord entre els representants del PP i AIPC, en el teatre del poble. Un acord que s’ha signat enmig de la protesta dels militants d’un i altre partit, i que, esperam, pel bé de tots, que no sigui un sainete digne del millor Sebastià Rubí. Un pacte que ens fa dubtar, en definitiva, de la seva legitimitat política, perquè no sabem amb certesa si respon als interessos públics. Per això, la nostra oposició:

-         estarà atenta a les decisions d’aquest govern, vetllant perquè es fonamentin en criteris raonables i siguin de l’interès de tothom;

-         vetllarem perquè es faci un urbanisme atent a les demandes socials i al marge dels interessos particulars;

-         exigirem il·lusió en la feina per a Manacor, però també professionalitat i sensibilitat;

-         exigirem que s’atengui a les necessitats de tot el municipi, perquè els de Cales de Mallorca, Cala Murada, s’Illot, Son Macià, Cala Anguila i Cala Mendia, Manacor i Portocristo, són ciutadans de Manacor. Per això, exigirem una política d’inversions equilibrada;

-         exigirem el compliment dels acords del Ple;

-         vetllarem per la bona inversió i recaptació dels doblers públics, posant en el punt de mira l’enriquiment personal;

-         vetllarem perquè cap centre o institució política, cultural, educativa, sanitària, sigui utilitzada com a reducte de col·locació de persones amb currículum de poca solvència.

 

Portam quatre anys d’experiència en aquest Ajuntament, començam la nova legislatura 2007-2011 amb un  equip reforçat. Coneixem les errades que han comès l’equip de govern i el batle en l’anterior legislatura. Per això demanam al batle que compleixi amb els requisits bàsics de la democràcia: el diàleg abans de decidir i el consens abans d’imposar. Tots hi sortirem guanyant.

 

Per la nostra part, farem tot el possible per aconseguir el finançament i el recolzament de la resta d’institucions per aquells projectes i actuacions que permetin millorar Manacor.

  

Ajuntament de Manacor, 16 de juny de 2007.

Grup Municipal Socialista.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS