Administrar

Candidata socialista a la batlia de Manacor

Primera representaciˇ de la fira de les vanitats, temporada 2007

juliaroman | 12 Setembre, 2007 14:17

El primer Ple de la legislatura 2007-2011 celebrat el passat dilluns 10 de setembre, va esdevenir tota una declaració de principis, no gens sorprenent, per altra banda, del pacte PP-AIPC. En la posada en escena, dirigida pel diputat Pastor i batle de Manacor, no hi van faltar els tics dels populars, que conformen el seu art singular d’entendre i fer política: el victimisme, la mentida, la demagògia, la insolència i la prepotència. Pot ser en falta algun més, però per ser la primera posada en escena, ja n’hi va haver prou.

 

El victimisme. Els populars reclamen, una vegada més, que es tornin a fer les autòpsies a Manacor. Aquest s’ha convertit en el tema recurrent de fer oposició des del govern. Bé ho sap el diputat Pastor i batle de Manacor, que va ser el govern d’Aznar que, enlloc de finançar el servei, amb l’adequació de la sala i dotant-lo de personal qualificat, el va desmantellar –de la mateixa manera que, amb un  decret, va fer desaparèixer les televisions locals-, per formar els instituts anatòmics provincials. El delegat del cementeri argumenta que ara la sala està en condicions; del personal, més val no parlar-ne. Ara, per reinstaurà el servei, caldrà modificar una llei de caràcter estatal, i això és complex. Evidentment, quan era l’hora de protestar, el diputat i balte de Manacor, era del mateix partit que el president del govern, i la protesta no hi cap dins l’estructura piramidal del PP.

 

La mentida. El delegat de comerç diu que desconeix les denúncies que han formulat els veïnats per les molèsties i la contaminació causades per un taller de lacats. Tot i que hi ha denúncies fetes a la Policia Local i instàncies presentades a l’Ajuntament des del mes de febrer -alguna d’elles, fins i tot, contestada pel mateix delegat- aquest nega conèixer la seva existència. Només reconeix que fa uns dies es va presentar una denúncia. Com que les hem vistes, les denúncies, i el Cent per Cent en va informar, està clar que el delegat nega les evidències; és a dir, utilitza la mentida en la gestió dels afers públics.

 

La demagògia. Entorn natural privilegiat i d’especial interès mediambiental; aquests arguments han estat utilitzats per l’equip de govern municipal per sol·licitar –via urgència- al govern balear i a l’estatal que comprin Cala Varques. Algú va recordar que, curiosament, quan en Mates era ministre de Medi Ambient, l’anterior equip de govern municipal, format pels mateixos partits i encapçalat pel mateix diputat-batle, no van plantejar mai aquesta necessitat, ni la seva urgència. Celebraria que el PP assumís aquests arguments ecologistes i progressistes, perquè així, indefectiblement, es desintegraria com a partit. Però, senzillament, fan demagògia per la falta d’arguments propis, més enllà dels especulatius. I dic que és demagògia perquè, el govern municipal ha demostrat un total desinterès quan Cala Varques ha estat notícia per problemes relacionats amb l’accés, el tancament dels camins, les merdes de vaca i l’acumulació de brutor a la platja.

 

La insolència i la prepotència. Dels onze punts de l’ordre del dia, sense comptar el primer de l’aprovació de l’acte i el darrer de pregs i preguntes, sis afectaven els comptes municipals. Amb tota la prepotència del món, ens sol·liciten suport per un reconeixement extrajudicial de crèdit que ascendeix a més de 400.000€, per no haver-se tramitat el corresponent expedient de contractació. Només cal recordar que, l’administració ha de treure a concurs totes les obres que superen el pressupost de 30.000€. Així, si no hi ha concurs, no hi ha ni igualtat d’oportunitats entre les empreses ni transparència en la gestió dels doblers públics. Això és d’escàndol; però encara és més vergonyós la modificació del pressupost per fer front a la pujada del 80% de les retribucions i dietes dels regidors de l’equip de govern. Partides d’un total de 101.510,93€ destinades a la inversió en millores pels ciutadans, s’anul·len i passen a engreixar els regidors del PP que s’han quedat sense càrrecs al govern. Al batle gairebé no l’afecta, perquè, primer de tot és diputat del PP i cobra com a tal; la batlia només és una ocupació parcial, que es compensa amb dietes. Amb aquesta modificació pren cos el que ja vàrem anunciar: el poble de Manacor paga la pèrdua del govern illenc del PP.

  

Manacor, Diada de Mallorca, 2007.

 

AlĚlegacions al PGOU

juliaroman | 11 Setembre, 2007 08:55

 

Estant en informació pública el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Manacor per a la seva aprovació inicial, el Grup Municipal Socialista de l’Ajuntament de Manacor

 

 

AL·LEGA QUE

 

 

 

A nivell general:

 

Analitzada la documentació per a l’aprovació inicial del PGOU s’observa que s’ha fet un gran esforç per actualitzar el planejament totalment obsolet i confús, que ha marcat les pautes d’urbanització del municipi al llarg dels darrers trenta anys.

 

Tot i això, manquen les anàlisis profundes dels temes que el Pla intenta ordenar. Manca també, la definició d’un concepte general de planificació del territori; més concretament, no es planteja un projecte que generi il·lusió al ciutadà i que resolgui les seves necessitats actuals i futures. Es troba a faltar una proposta que permeti la consolidació del lideratge del municipi de Manacor en l’àmbit de la comarca de Llevant i que estableixi les bases per fer de Manacor una ciutat moderna i amb projecció de futur.

 

Falten propostes clares d’ordenació i planificació en els diferents nuclis urbans. El Pla dóna per bones les errades de les actuacions urbanístiques del passat més recent, enlloc de plantejar les solucions per a superar-les. En el cas de Manacor, el projecte que es presenta, es limita a definir i ordenar l’edificació per sectors urbans, amb les úniques idees generals d’augmentar considerablement el sòl industrial i de serveis, així com de cercar una viabilitat als creixements i zones verdes residencials més enllà de les rondes, que no sorgeixen dels criteris generals sinó de les propostes de particulars. Les noves àrees de creixement que es proposen són extenses i, juntament amb el total desenvolupament dels nuclis urbans consolidats, suposarien un increment desmesurat de la població, que no respon a les necessitats reals del municipi ni a criteris de sostenibilitat social ni mediambiental.

 

En el cas dels equipaments -que són actualment del tot insuficients- es classifiquen espais, però no segueixen un esquema general i ordenat en la seva disposició, perquè sorgeixen dels convenis urbanístics i de les subvencions que han decidit les institucions de rang superior. Falta una previsió real del nombre i naturalesa dels equipaments necessaris i que la seva distribució es faci en base a criteris d’equilibri i de servei a la ciutadania. A més, es preveuen equipaments culturals i esportius de grans dimensions, de difícil manteniment i amb risc d’infrautilització, però no se proposen espais per a solucionar les necessitats plantejades per les associacions ciutadanes i culturals i per grups socials, com els joves.

 

La realitat urbanística de la ciutat, amb un teixit dens al centre i mancat de zones verdes, no s’encara amb la definició d’actuacions de descongestió concretes i la definició de parcs i places verdes, sempre allunyats més enllà de les rondes.

 

Es descuiden també aspectes importants per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, com són l’accessibilitat als nuclis i la mobilitat interna, especialment de Manacor i Portocristo. A nivell de viari es proposa alguna nova ronda al sector nord de Manacor, mentre que en altres sectors de la ciutat quasi no es defineix res encaminat a la promoció del transport públic, la introducció d’elements dissuassoris d’ús del vehicle privat, la potenciació de la circulació a peu o amb bicicletes, etc. Tampoc existeix una preocupació per a la millora, en termes de comoditat i seguretat, dels accessos als nuclis, ja sigui per carretera o amb tren, ni per la imatge que es projecte, sobretot, en els nuclis de vocació eminentment turística com Portocristo, s’Illot, Cales de Mallorca i Cala Murada.

 

En el cas de Manacor, s’ha d’evitar que tots els accessos a la ciutat es facin per polígons industrials o de serveis, si el que es vol és una ciutat amb bona qualitat urbana. En aquest sentit, sembla que hi ha una preocupació per la imatge desordenada de la carretera de Ciutat, però desprès el Pla no es preocupa de la resta de zones de la ciutat i de la imatge que es percebrà de la resta de fronts ni dels seus accessos. De fet, s’obvien consideracions ja plantejades al Pla Territorial de Mallorca.

 

El document hauria d’introduir les actuacions que garanteixin la qualitat de vida actual i futura dels ciutadans i que donassin resposta a les necessitats reals de la ciutadania. S’hauria de plantejar un projecte que definís els trets característics del municipi, des dels socials i econòmics, als culturals i mediambientals. Però, mentre existeix una clara preocupació per consolidar les intervencions urbanístiques sorgides de l’impuls més que de la planificació -les quals han resultat clarament errades per a la millora de les condicions de vida de la ciutadania-, no es concreta l’interès per determinar aquells trets. El Pla que es proposa ha de ser sostenible socialment i mediambientalment; ha de garantir la màxima protecció del territori i del patrimoni històric i cultural del municipi.

 

El PGOU que es presenta hauria de donar les garanties de què totes les persones de Manacor poguessin tenir accés a l’habitatge. Entenem que, per descomptat, el Pla haurà de cenyir-se a la nova Llei del Sòl, tant en aquest aspecte com en d’altres; però consideram que haurien de grafiar-se les zones reservades als habitatges de preu taxat.

En definitiva, el projecte que es presenta no recull les preocupacions que ha manifestat la ciutadania a través dels fòrums d’opinió, com l’Agenda Local 21; per contra, està més atent a les propostes de particulars sobre la classificació urbanística de les seves propietats, condicionant així el futur creixement de Manacor. El projecte es preocupa més per consolidar les errades urbanístiques del passat que de fer una proposta ferma de futur, que sigui garantia de projecció social, cultural i econòmica del municipi de Manacor i dels seus habitants.

 

 

 

A nivell més concret:

 

Sector industrial de Son Jaume Andreu (SUP-M-08 i SUP-M-09)

 

  • El Pla preveu un creixement que gairebé triplica el sòl industrial existent que, juntament amb el sòl destinat a serveis, planteja una oferta desmesurada per a les necessitats reals del municipi, consumint molt de territori innecessàriament, que no respon a cap anàlisi ni previsió de les necessitats de les indústries i empreses del municipi.

  • El Pla hauria de determinar el sistema de desenvolupament del sòl industrial per tal de garantir que hi tenguessin accés les petites i mitjanes indústries i empreses.

 

  • A la zona del nou polígon existeixen unes antigues pedreres, amb un alt valor paisatgístic, històric i etnològic, que si es desenvolupen els nous creixements desapareixeran. Tanmateix, són terrenys gens òptims per a construir. Amb la seva urbanització es perdria l’oportunitat de conservar la font del material constructiu del Manacor del segles XIX i XX i determinant de la tècnica constructiva amb marès. A més, es perdria l’oportunitat de fer servir les pedreres com a possibles espais de lleure cívic i cultural, tal com s’ha fet en altres pedreres de les illes, per exemple a Menorca.

 

  • El sector en la seva banda sud, està delimitat pel traçat del tren, cosa que implica que l’arribada amb aquest transport es farà vorejant un polígon industrial, deteriorant l’atractiu paisatgístic que ofereix tot el recorregut del tren Palma-Manacor.

Sector industrial carretera de Felanitx (SUP-M-11)

 

  • El fet de què, en aquest accés ja existeixi alguna nau, no justifica la gran extensió que proposa el nou urbanitzable, i més si es té en compte la quantitat de sòl que per aquest usos ja es defineixen en altres sectors de la ciutat (SUP-M-8, SUP-M-9, SUP-M.10). La consolidació i creació d’aquest nou polígon només seria justificada si es dedicàs exclusivament a empreses de reciclatge de materials.

 

  • A més, s’hauria de considerar en aquesta zona una intervenció per a matisar l’impacte visual de l’accés a Manacor per Felanitx i que, a la vegada, fos amable com a única via d’accés a la zona d’usos funeraris.

Eix de la carretera de Palma

  • Es proposa triplicar el creixement existent, el qual encara no està totalment desenvolupat. L’eix de la carretera de Palma s’ha de replantejar sota nous criteris, sorgits d’un estudi detallat que hauria d’abastar des de la subestació elèctrica fins a l’Hospital Comarcal, i des de l’Oliv-art fins a l’Hipòdrom de Manacor.

 

  • No s’ha tingut en consideració la peculiaritat de l’Hospital Comarcal. L’edifici sanitari està plantejat com una gran pantalla, bastant tancada al costat de ponent, on se situen els serveis, i oberta cap a llevant, on hi ha les habitacions dels pacients, les quals miren cap els camps en direcció a Sant Llorenç. Si es desenvolupa tot el sòl proposat amb aquests criteris, l’edifici sanitari quedarà envoltat per polígons de serveis.

 

  • El creixement que es proposa no sols sobrepassa l’hospital, sinó que també sobrepassa el nou curs del torrent. Si s’aprova tal com està plantejat, es complica més el desenvolupament innecessari d’aquest sector, que haurà de costejar ponts per travessar el viari i habilitar els sistemes per a construir les infraestructures de la seva urbanització.

Sector residencial s’Hort den Roig (SUP-M-2, SUP-M-3, SUP-M-4 i UA-M-07)

 

  • Es proposa també un creixement desmesurat i que de nou també traspassa el llit del desviament del torrent, creant un sector de ciutat que sempre quedarà deslligat de la ciutat amb un desenvolupament tècnicament molt complex.

 

  • S’hauria d’ampliar la zona de protecció entorn el nou torrent, que doniàs garanties de què no es reprodueixin accions catastròfiques que formen part de la història més recent de Manacor.

 

  • Es classifica una gran zona verda i es plantegen dos equipaments contigus, auditori i recinte firal -els quals superen les possibilitats de manteniment econòmic que té el municipi de Manacor i que plantegen serioses dubtes de la possible infrautilització-, i no es preveu un projecte unitari de desenvolupament del conjunt.

 

Sectors residencials resta de rondes (SUP-M-14 i UA-M-12)

 

  • Les propostes es limiten a redefinir i fer més viables les zones verdes de l’anterior planejament. No s’ha intentat reorganitzar ni estructurar tots aquests sectors per aconseguir donar una imatge més ordenada de la ciutat. En definitiva, els creixements es grafien on han marcat les propostes de particulars, encara no aprovades, en detriment de l’interès públic.

 

 

Sectors centre i eixamples de Manacor

 

  • El nou plantejament no fa propostes per millorar les condicions d’aquestes zones, bastant denses; manquen propostes de formació de nous espais lliures o eixos d’accés, connectivitat i de mobilitat, i centres cívics que minimitzin la manca d’aquests espais.

 

  • Manquen propostes de millora dels serveis de les barriades ubicades més enllà de les rondes i de la seva accessibilitat.

 

Portocristo

 

  • Manquen propostes atractives per a la consolidació del nucli com a centre turístic per excel·lència del municipi de Manacor. Ans el contrari, s’expressa la voluntat de sortir de la zona POOT.

  •  

  • No es preveuen mesures de descongestió de tràfic i millora de la mobilitat, fonamentalment a la primera línia de mar.

  •  

  • La previsió dels equipaments i serveis per resoldre les mancances actuals i de futur és insuficient.

 

  • El Pla no preveu la protecció ferma de les cales verges situades a l’entorn de Portocristo, com Cala Petita.

 

Son Macià

 

  • Per tal de garantir el futur econòmic, basat en l’activitat agrària, seria important donar la màxima protecció a l’entorn pagès, evitant el creixement urbà.

  •  

  • El Pla no soluciona definitivament la classificació del centre del poble com a sòl rústic; entenem que hauria de plantejar-se una solució lògica i definitiva per possibilitar el desenvolupament d’aquest espai, atenent a criteris socials i d’harmonia en el creixement urbanístic.

  •  

  • S’haurien de preveure els equipaments culturals i esportius.

 

Cales de Mallorca i Cala Murada

 

  • El Pla no posa prou atenció a les necessitats socials d’aquests nuclis, que varen sorgir com a centres turístics, però que han esdevingut poblacions importants. Per tant, manca establir criteris clars de desenvolupament, delimitar els creixements, proposar actuacions de remodelació i rellançament turístic, i preveure els equipaments socials, educatius, sanitaris i culturals actualment inexistents.

  •  

  • El Pla no preveu potenciar l’atractiu de les cales verges properes a aquests nuclis.

 

S’Illot

  • En la proposta manca aportar solucions a les necessitats d’equipaments dels habitants.

  •  

  • Manquen propostes que accentuïn l’atractiu turístic del nucli.

  •  

  • Manca la protecció ferma de les cales verges vinculades a s’Illot, com és es Caló d’en Rafalino.

 

 

 

SOLICITA QUE

 

 

A nivell general:

 

  • Es revisi la proposta presentada per tal de planejar una proposta general de municipi més amable i pensat per a la gent, definint un projecte engrescador per a tots els ciutadans, que inclogui les demanes de la ciutadania i respongui a les seves inquietuds, i que no es limiti sols a urbanitzar.

 

  • El nou plantejament redueixi el seu creixement desmesurat, en base a criteris de les necessitats econòmiques i empresarials reals i de sostenibilitat social i mediambiental.

 

  • Es considerin aspectes importants per a la planificació i ordenació de la ciutat, com són la qualitat ambiental i paisatgística, preocupant-se pels fronts generals i dels seus accessos. Això haurà d’implicar minimitzar l’impacte dels polígons industrials a les carreteres d’accés i arran de les vies de tren.

  • S’incorpori un estudi de les zones aptes per a la instal·lació de parcs eòlics.

 

  • Es defineixi un model de ciutat amb una estructura viària clara; que defineixi els esquemes bàsics de circulació de vehicles, vianants i bicicletes; que defineixi clarament el traçat de la continuació del tren i que inclogui un baixador a l’hospital; i, que defineixi els eixos per on ha de passar el transport públic.

 

  • Que s’inclogui una previsió clara dels equipaments i la classificació del sòl, especialment pels més urgents com:

 

  •  
    • L’ampliació de l’Hospital Comarcal.

    • Centres de salut en tots els nuclis.

    • Nou edifici de jutjats.

    • Centres d’educació primària a tots els nuclis del municipi.

    • Escoletes de 0 a 3 anys en tots els nuclis del municipi.

    • Centres d’entitats ciutadanes i culturals en tots els nuclis del municipi.

    • Concreció gràfica en el plànol de Manacor de l’Escola d’Adults i de l’Escola de Mallorquí.

    • Que l’antic quarter dels militars de Manacor sigui classificat com a equipament educatiu amb ús esportiu.

    • Equipaments esportius a tots els nuclis de Manacor.

 

  • Que la classificació del sòl per aquests serveis segueixi una estructura clara, equilibrada per sectors residencials i no segons conveniències de disponibilitats fàcils de sòl.

 

  • Que es prevegui una estructura clara de zones verdes, connectades i relacionades amb les zones residencials.

 

  • Previsió dels serveis que garanteixin la sostenibilitat mediambiental del municipi, com l’ampliació i construcció de noves depuradores.

 

  • Que es classifiqui una zona destinada a oci nocturn.

 

  • Que el desenvolupament del sòl industrial es prevegui per cooperació de manera que l’Ajuntament de Manacor exerceixi un control per tal de garantir l’accessibilitat de les petites i mitjanes empreses.

 

  • Incloure, com a document informatiu i bàsic per a definir els criteris d’ordenació, el Catàleg dels Camins i Camades del Municipi, actualitzat.

 

  • Incloure, com a document informatiu per a la planificació i subjecte a la normativa urbanística, el Catàleg del Patrimoni Històric i Arquitectònic, revisat, actualitzat i ampliat.

 

  • Incloure, com a document informatiu per a la planificació i subjecte a la normativa urbanística, el Catàleg dels Béns Industrials, revisat, actualitzat i ampliat.

 

  • Incloure com a document informatiu l’estudi de les zones urbanes més deteriorades del municipi i les construccions amb risc de ruïna i esbucament.

 

  • Incloure com a document informatiu un mapa de les zones amb contaminació acústica, per delimitar zones destinades a activitats amb risc de contaminació acústica.

 

 

 

A nivell més concret i per zones.

 

 

MANACOR

 

Sector industrial de Son Jaume Andreu

 

  • Es redueixi la quantitat de sòl disponible, per un plantejament més d’acord amb les necessitats del municipi.

  •  

  • Es defineixi un coixí verd arran de les vies per minimitzar l’impacte paisatgístic del polígon.

  •  

  • Es protegeixin les antigues pedreres, aplicant la llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears, i es plantegin un programa d’usos que no interfereixi en el normal desenvolupament dels seus propietaris i que garanteixi la protecció, conservació i coneixement d’aquest patrimoni.

Sector industrial carretera de Felanitx

 

  • Es redueixi el sector i que es reservi el sòl per a activitats relacionades amb el reciclatge de materials.

 

  • Es projecti un coixí verd que minimitzi l’impacte visual del polígon.

Sector de serveis de la carretera de Palma

 

  • Es redueixi la quantitat de sòl disponible, per un plantejament més d’acord amb les necessitats del municipi.

  •  

  • S’elimini el creixement que es proposa entre la ronda nord i la subestació elèctrica i es limiti el creixement del polígon de serveis fins a l’Hospital Comarcal, per tal de preservar la qualitat dels usuaris d’aquest equipament i no arribar a la línia del nou traçat del torrent.

Sector residencial de s’Hort d’en Roig i Hipòdrom

 

  • Limitar el creixement fins el límit natural que és el llit del desviament del torrent.

 

  • Ampliar la zona de protecció entorn el nou torrent.

 

  • Fer una proposta per millorar la qualitat d’aquest element del territori que és el torrent, definint un possible corredor verd pel seu traçat.

 

  • Fer una proposta conjunta de desenvolupament de la zona verda i els equipaments projectats, per tal de construir una zona harmonitzada, que respongui als mateixos criteris de paisatge urbà.

 

  • Per tal de mantenir i impulsar l’afició al trot, ja consolidada a Manacor, s’ha de considerar una nova delimitació del polígon de l’Hipòdrom, que contempli l’ordenació de l’entorn, establint una continuïtat paisatgística amb el sector residencial, i adequar-lo a les necessitats del sector.

Sectors residencials resta de rondes

 

  • Intentar donar una imatge més unitària i ordenada de tots aquests sectors, preservant les traces dels antics camins, que en alguns casos es veuen interromputs, i definint un front urbà més homogeni.

Sectors centre i eixamples

 

  • Definir un seguit d’eixos cívics, per solucionar la manca d’espais lliures i permetre la connectivitat del centre amb els equipaments i les zones situades més enllà de les rondes. Que siguin uns eixos on el vianant sia el protagonista i que permetin als ciutadans anar a passejar i desplaçar-se cap els distints equipaments esportius (Torre dels Enegistes), industrials, sanitaris (hospital) i culturals (pedreres, museu) situats més enllà de les rondes. Demanam que es contemplin com a eixos cívics:

  •  

    • La reconversió de l’antic torrent que connectaria amb el corredor verd arran de les vies del tren i les antigues canteres per un costat i per l’altre amb el torrent i el seu desviament

    • Crear l’eix cívic-cultural que discorri pel carrer comtessa, passi pels per els molins de Fartarix i que continuï per un recorregut separat de la carretera de Cales de Mallorca, que finalitzi a la zona esportiva i cultural de la Torre dels Enegistes.

    • Tancar l’actual carril de bicicletes que discorre des de la carretera de Portocristo i el Passegi Ferrocaril, fet-lo extensiu a totes les rondes, passant pel cementeri i la Torre dels Enegistes.

 

  • Definir sectors de la ciutat a on no es permeti edificar el 100% de les plantes baixes per crear interiors d’illa lliures.

 

  • Classificar l’antic cine Goya com a equipament cultural.

 

  • Definir amb criteris de major seguretat dels usuaris l’accés als barris de son Fangos i de Ses Tapareres, on està en projecte un equipament escolar.

 

  • Classificar els edificis industrials situats al voltant de l’estació del tren, com equipaments culturals.

 

  • Promoure les mesures per no perdre definitivament l’aspecte original del passeig de na Camel·la.

 

  • Remodelar l’Avinguda Salvador Juan, Mn. Alcover i Juníper Serra, per milllorar-ne l’estètica i fer-la una zona comercial més atractiva.

 

  • Preveure aparcaments.

 

  • Fer una previsió d’aparcaments a la piscina municipal, el teatre i el parc, per evitar aglomeracions de vehicles a la via pública.

 

  • Estudiar solucions per evitar el deteriorament del centre històric.

 

  • Classificar els terrenys destinats als habitatges de preu taxat.

 

 

PORTOCRISTO

 

  • Recuperar la idea projectada al Pla d’Excel·lència inicial, d’intervenció a la zona del Rivet per tal de recuperar la zona humida i habilitar-la com zona que permeti l’ús recreatiu, exclusivament.

 

  • Replantejar la primera línia de mar per millorar-ne l’atractiu comercial i turístic, eliminant el tràfic de vehicles mecànics i possibilitant l’extensió de terrasses.

 

  • Preveure aparcaments.

 

 

SON MACIÀ

 

  • Classificar un punt verd.

 

  • Donar solució definitiva a la zona rústica del centre del centre del poble amb la classificació d’urbana.

 

  • Assegurar la protecció de l’entorn pagès, Protegir l’entorn.

 

 

 

CALES DE MALLORCA I CALA MURADA

 

  • Classificar els terrenys per a la construcció dels equipaments educatius, sanitaris i culturals.

 

  • Preveure actuacions d’harmonització urbana.

 

 

 

S’ILLOT

 

  • Classificar els terrenys per a la construcció dels equipaments educatius, sanitaris i culturals.

 

 

 

 

 

 

 

Pregam que siguin tingudes en compte totes i cada una de les consideracions i al·legacions que s’expressen en aquest document.

 

 

Manacor, 31 d’agost de 2007.

La portaveu del Grup Municipal Socialista

Júlia Roman Quetgles

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS