Administrar

Candidata socialista a la batlia de Manacor

MOCIË SOBRE EL CAT└LEG DELS CAMINS P┌BLICS DE MANACOR

juliaroman | 26 Juny, 2007 16:55

Els camins públics constitueixen un patrimoni d’inqüestionable valor natural i etnològic. Així ho recull el catàleg municipal aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Manacor l’any 2001. Tot i l’existència d’aquest document, a l’actualitat aquests camins presenten molts problemes que afecten:

 

-         l’estat de conservació, en alguns casos molt deficient;

-         la manca de vigilància, que propicia actes delictius per les propietats per on discorren;

-         l’eliminació d’alguns camins públics o d’ús públic;

-         l’obstaculització de l’accés públic en camins que són públics;

-         la dificultat per accedir a les Cales Verges.

 

Així doncs, la xarxa de camins del terme de Manacor, a la pràctica, presenta deficiències perquè difícilment pot garantir i vehicular la comunicació des de l’interior a la costa. A més, el mal estat dels camins públics i d’ús públic ha estat denunciat a l’Ajuntament per diferents col·lectius ciutadans de caràcter proteccionista, preocupats per la progressiva degradació i pels atemptats contra la propietat pública i la vulneració de la legalitat. A més han entrat a l’Ajuntament peticions de ciutadans sol·licitant les millores en el traçat d’alguns camins. Per altra part, els serveis tècnics de l’Ajuntament han apreciat algunes mancances i deficiències.

 

Finalment, hem constatat el consens entre els diferents grups polítics envers l’interès general de l’existència d’una xarxa de camins públics. Per tant, correspon a l’Ajuntament establir els mecanismes necessaris per fer possible el manteniment de la xarxa de camins i camades públiques i d’ús públic, que garanteixin els diferents usos i els interesssos de tots els ciutadans i ciutadanes.

 Per tot això, i una vegada informats pels serveis tècnics d’aquest Ajuntament, el Grup Municipal Socialista presenta al Ple de l’Ajuntament de Manacor la següent proposta d’acord:  

PRIMER. Instar la incorporació del catàleg de camins a l’Inventari de Béns i Drets de l’Ajuntament d’acord amb el procediment previst a la legislació local (RBCL, article 20.g) per tal que serveixi de base per a la protecció d’aquests béns i dels drets de l’entitat local en l’exercici de les facultats que li corresponen.

 

SEGON. Instar la Demarcació de Costes que a través del procediment previst garanteixi l’accés a les Cales Verges del terme de Manacor.

 

TERCER. Es dissenyarà un programa de manteniment i de vigilància dels camins públics.

   

Manacor, 31 de març de 2004.

Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat. Encara no s'ha fet efectiva. Esperam que en aquesta legislatura que comença, s'executin els acords de Ple.

Els jardins de Can Rubert (Fundaciˇ Natzaret)

juliaroman | 26 Juny, 2007 15:20

 

La declaració de jardí històric és encara un fet excepcional a la nostra comunitat. Ho evidencia el fet que només tres hagin estat declarats: el d’Alfàbia, Son Berga Nou i Natzaret. Però ho és encara més la seva restauració. Per això és lloable la iniciativa del Consell de Mallorca per a la recuperació d’una part del què van ser els jardins de Can Rubert (El Terreno, Palma) actualment, seu de la Fundació Natzaret.

 

Del què van ser els jardins, que ocupaven tota la punta oriental de Can Barbarà, juntament amb l’hort, s’ha conservat fins a l’actualitat, bona part del conjunt que es desplegava en la pendent de baixada a la mar, datable al darrer terç del segle XIX. La seva particular configuració, amb pasteres de perfils capritxosos, i la mateixa ubicació, a ran de mar, van provocar l’admiració dels poetes, artistes i intel·lectuals que visitaren El Terreno, essent especialment significativa la visita de l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. Els canvis en la percepció del paisatge i en la valoració dels jardins varen propiciar l’oblit i, en conseqüència, l’abandó i el deteriorament d’aquests jardins.

 

Gràcies a la iniciativa d’ARCA, i a l’especial implicació dels tècnics de patrimoni de l’Ajuntament de Palma i del Consell de Mallorca, el jardí de baixada a la mar va ser declarat BIC en categoria de Jardí Històric el 25 de setembre de 2004. Una vegada declarat, s’han posat les mesures per frenar el seu deteriorament, però amb un projecte que no compleix les espectatives d’una rehabilitació. Les causes són fonamentalment dues: la manca d’una línia política de restauració amb una metodologia apropiada i el desconeixement del jardí en qüestió. El tema metodològic es podria cobrir seguint les recomanacions de la Carta de Florència per a la defensa i restauració dels jardins històrics, elaborada per l’ICOMOS com a complement de la Carta de Venècia. El nivell de desconeixement del jardí obligava a fer els estudis previs pertinents abans d’enllestir el projecte de recuperació, com ho serien l’estudi històric, l’anàlisi del terreny i de la capacitat de plantació, de les tècniques constructives, de patologies i dels sistemes de reg.

 

La manca dels estudis previs exhaustius -que haurien de ser prescriptius- ha determinat que el projecte tengui dificultats d’execució, amb objectius que són contradictoris amb el disseny i funcionament del jardí històric, que no disposava de reg i estava poblat per espècies amb resistència a la mar, fonamentalment tamarells, pins, garballons i ullastres. En canvi, la vegetació prevista en el projecte ha fet necessària la instal·lació d’un sistema de reg i el nombre d’espècies previstes, a prop de 200, està sobredimensionada en relació al potencial de sòl fèrtil existent. Tampoc no hi ha encara cap estudi que relacioni la càrrega de visites que podrà suportar el jardí amb la seva futura condició d’espai públic.

 Per tant, no es pot parlar en aquest cas de restauració o rehabilitació, sinó de l’enjardinament d’un espai amb un disseny peculiar, per recrear-hi un jardí que respon al gust actual, molt lluny de la seva configuració original.

DECLARACIË DE PRINCIPIS EN EL PLE DE CONSTITUCIË DE L'AJUNTAMENT PER A LA LEGISLATURA 2007-2011

juliaroman | 18 Juny, 2007 17:57

Els socialistes assistim a la constitució del Ple de l’Ajuntament de Manacor contents pel què representa aquest acte: la màxima expressió del sistema democràtic. El sistema, del qual aquests dies en celebram els 30 anys de funcionament, que va suposar la fi de la dictadura fascista, contra la que hi van lluitar i morir moltes persones; recuperar el seny polític, perdut l’any 1936; iniciar el camí cap a la recuperació social i econòmica, i alliberar l’art i la cultura de dogmatismes obsolets i absurds al servei del poder establert. Però, sobretot, va significar fer política a partir del debat i el diàleg, enlloc de la imposició.

 

Estam contents perquè representam una opció política que ha merescut la confiança dels ciutadans, que ens ha permès incrementar el grup socialista, passant a tenir tres regidors. Per això, venim a fer política a l’Ajuntament de Manacor, perquè estam convençuts que els valors i el projecte polític que defensam són vàlids i necessaris: és urgent fer una política progressista i d’esquerres a Manacor.

 

Manacor ha estat protagonista de canvis importants que afecten tots els àmbits. El segle XXI es presenta complex, amb nous problemes, que suposen nous reptes polítics. És urgent encarar la nova realitat social, econòmica i cultural. S’ha de donar prioritat a les persones, invertir en projectes socials, treballar per a la igualtat, encarar els problemes que dur implícita la immigració, treballar i incloure els joves com a col·lectiu prioritari en la política municipal, donar resposta a les exigències educatives, desplegar les mesures que preveu la Llei de Dependència per atendre les persones majors i les que que pateixen alguna discapacitat, augmentar i millorar els serveis sanitaris. Posar l’Ajuntament a l’alçada de les necessitats dels ciutadans i ciutadanes. Fer un urbanisme sostenible i amb garanties de futur social, econòmic i cultural. Cal cercar solucions que no estiguin sotmeses a les regles del mercat i de l’especulació.

 

El nostre objectiu és ben clar: fer política per a les persones i amb les persones. I això només és possible tenint molt clars els principis de la llibertat, la solidaritat i la igualtat. Això significa donar cabuda a tothom, defensar els béns públics, valorar el nostre patrimoni, la nostra cultura i la nostra gent. És responsabilitat de tots els polítics treballar per construir una societat cohessionada, treballar perquè Manacor sigui un espai de convivència.

 

Per aquestes raons, el Partit Socialista va optar per conformar un govern de pacte entre els partits d’esquerra i de centre, com a garantia de progrés social i econòmic, sostenible, lliure i solidari. Però això no ha pogut ser. Per tant, continuarem treballant des de l’oposició, com ho hem fet durant la passada legislatura: amb responsabilitat i honradesa. I estarem molt atents a l’acció del govern municipal. Perquè, pensam que la reedició del pacte PP-AIPC no és el què convé a Manacor: l’herència de la legislatura 2003-2007 és encara fresca. Ha estat marcada pels projectes virtuals i la política mediàtica; la improvisació; l’augment de la degradació urbana i social; la inexistència de polítiques i projectes pels joves; la perpetuació dels problemes quotidians, la manca de solucions als problemes de la manca d’aigua potable, el tràfic, els aparcaments, la manca de serveis a les barriades i als nuclis de població consolidats, etc.; l’atenció als interessos d’uns pocs; la política urbanística desgavellada que ens ha portat a la situació del solar de Majorica i a la deixadesa del govern municipal davant la macrourbanització de Cala Muruda, o la permesivitat del creixement de creixement de Cala Domingos; i, finalment, l’incompliment dels acords municipals.

 

Aquesta setmana hem vist l’escenificació de l’acord entre els representants del PP i AIPC, en el teatre del poble. Un acord que s’ha signat enmig de la protesta dels militants d’un i altre partit, i que, esperam, pel bé de tots, que no sigui un sainete digne del millor Sebastià Rubí. Un pacte que ens fa dubtar, en definitiva, de la seva legitimitat política, perquè no sabem amb certesa si respon als interessos públics. Per això, la nostra oposició:

-         estarà atenta a les decisions d’aquest govern, vetllant perquè es fonamentin en criteris raonables i siguin de l’interès de tothom;

-         vetllarem perquè es faci un urbanisme atent a les demandes socials i al marge dels interessos particulars;

-         exigirem il·lusió en la feina per a Manacor, però també professionalitat i sensibilitat;

-         exigirem que s’atengui a les necessitats de tot el municipi, perquè els de Cales de Mallorca, Cala Murada, s’Illot, Son Macià, Cala Anguila i Cala Mendia, Manacor i Portocristo, són ciutadans de Manacor. Per això, exigirem una política d’inversions equilibrada;

-         exigirem el compliment dels acords del Ple;

-         vetllarem per la bona inversió i recaptació dels doblers públics, posant en el punt de mira l’enriquiment personal;

-         vetllarem perquè cap centre o institució política, cultural, educativa, sanitària, sigui utilitzada com a reducte de col·locació de persones amb currículum de poca solvència.

 

Portam quatre anys d’experiència en aquest Ajuntament, començam la nova legislatura 2007-2011 amb un  equip reforçat. Coneixem les errades que han comès l’equip de govern i el batle en l’anterior legislatura. Per això demanam al batle que compleixi amb els requisits bàsics de la democràcia: el diàleg abans de decidir i el consens abans d’imposar. Tots hi sortirem guanyant.

 

Per la nostra part, farem tot el possible per aconseguir el finançament i el recolzament de la resta d’institucions per aquells projectes i actuacions que permetin millorar Manacor.

  

Ajuntament de Manacor, 16 de juny de 2007.

Grup Municipal Socialista.

CONFI¤ QUE AL FINAL S'IMPOSI EL SENTIT COM┌

juliaroman | 12 Juny, 2007 16:40

Ja torn ser per aquí. I amb més ganes que mai. Els resultats de les eleccions, sense que cap partit hagi aconseguit tenir la majoria, gairebé no m’han deixat temps per a la valoració i l’anàlisi. Tot han estat anades i vengudes, disseny d’estratègies i reunions amb uns i altres. I encara està tot a l’aire; l’únic clar és que la incertesa es mantindrà com a màxim fins dissabte.

 

En tot cas, he de dir que me sent satisfeta dels resultats del partit socialista a Manacor. A nivell local, hem obtingut  2.051 vots, que ens han permès augmentar un regidor, passant a tenir-ne tres. L’increment del vot ha estat d’un 20’9% respecte les eleccions del 2003. És un augment significatiu, sobretot, quan tenim en compte que ha estat el més alt de tots els partits que es van presentar, essent sensiblement superior al del Partit Popular, que ha estat d’un 20’1%. En l’àmbit insular i balear, l’increment dels vots ha estat més significatiu, amb un total de 3.125 al Consell i 2.898 al Parlament. El què es desprèn dels resultats és que el PSIB-PSOE pren força a Manacor i segueix en la tendència a la puja, que es dóna a nivell general . Però ens queda molt de camí per fer a Manacor, per tal de situar els resultats de totes les institucions al mateix nivell.

 

Les condicions per a treballar els pròxims quatre anys són molt millors que les que me vaig trobar al 2003. Entre d’altres coses, l’equip municipal s’ha reforçat molt considerablement amb la incorporació de Miquel Castellano com a número dos. A més, també l’agrupació local s’ha vist renovada gràcies a la incorporació de gent jove, amb moltes ganes de canviar les coses i d’anar endavant. La il·lusió que compartim és poder fer la feina des del govern municipal. Tots som conscients de què donar resposta a les necessitats socials i educatives dels manacorins i manacorines s’imposa de manera urgent. I això només serà possible amb un canvi de tendència política a l’Ajuntament.

 

Aquests dies, jo i la resta de l’equip, estam fent tots els esforços per poder formar un pacte de centre-esquerra. Tots els partits del possible pacte, ALM-UM i PSM-ERC-EV, són conscients de la importància que té aprofitar la conjuntura, que s’endevina propícia pels volts de Ciutat. Encara no hi ha res tancat; ens falta la decisió dels independents de Portocristo. Confiï que, al final, s’imposin la coherència i el sentit comú perquè el pacte de progrés sigui possible.

LA DESTRUCCIË DE LA S═QUIA DE LA VALL DE LA NOU

juliaroman | 12 Juny, 2007 11:02

Sa Vall de la Nou, coneguda popularment com sa Vall, és una zona fèrtil, regada per un gran nombre de fonts (na Memòria, Gossaubo, des Bessons, etc.) i atravessada pel torrent de Na Borges. Està situada al nord del terme de Manacor i confronta amb el terme municipal de Petra.

 

L’aigua de les fonts i el torrent és canalitzada a través d’una sèquia que discorre per la ladera occidental de la vall. En general, és molt plana en alguns trams, per tal que l’aigua circuli tant en un sentit com en l’altre, amb l’objectiu de regar el màxim de rotes i horts i, en els trams amb desnivells, s’aprofità com a font energètica de molins bataners, paperers, robers i fariners. El bon aprofitament de l’aigua ha donat lloc a un dels paisatges més bells del terme de Manacor.

 

La síquia és l’obra base de tot el sistema hidràulic. Està ja documentada al segle XV, si bé l’actual cal considerar-la del segle XVIII, amb reformes al llarg dels segles XIX i XX. Està construïda segons les tècniques i els materials tradicionals. L’aigua ha estat escrupulosament regulada, distribuïda i aprofitada, establint torns mesurats en minuts per la Comunitat de Regants de sa Vall de la Nou, que es va constituir a finals del primer quart de segle XX. El manteniment del sistema hidràulic correspon a la Comunitat de Regants de la Vall de la Nou, tant pel que fa al bon estat de la síquia com a la cura de mantenir-la neta de cara al bon funcionament per regar durant la primavera i l’estiu.

 

Actualment, el conjunt hidràulic està amenaçat per un projecte de la Conselleria d’Agricultura, finançat amb fons europeu, teòricament destinat a la “Millora i Condicionament de la sèquia principal i dels camins de la Vall de la Nou”. L’inici de les obres ha causat la desaparició íntegra d’alguns trams de la sèquia, que han estat reconstruïts sense emprar tècniques ni materials tradiconals. Tot i que s’ha volgut donar un aspecte exterior “respectuós” amb un referit fictici de morter de calç i un coronament de peces de marès que res tenen a veure amb les tècniques constructives de la hidràulica tradicional.

 

El PSIB-PSOE considera que el sistema hidràulic de sa Vall de la Nou és un conjunt de gran vàlua patrimonial i està integrat, a l’hora que dóna vida, a un paratge de gran intgerès paisatgístic amb la categoria d’ANEI. Per tot això, mitjançant el present escrit denuncia la seva destrucció i

 SOL·LICITA: 

1r. Que es faci una revisió del projecte, basada en els valors històrics i patrimonials del sistema hidràlic de la Vall de la Nou.

 

2n. Que sigui incorporat l’estudi històric i arqueològic de la sèquia al projecte de millora.

 

3r. Que s’iniciïn els tràmits oportuns per a la conservació del sistema hidràulic en el grau i les condicions que determini l’administració competent.

  

4art. Que la millora i condicionament de la sèquia i dels camins es facin seguint les tècniques constructives i els materials tradicionals.

 

5è. Que el projecte es completi amb un estudi d’impacte ambiental.

  

El PSIB-PSOE demana a l’Ajuntament de Manacor que faci arribar la present denúncia, juntament amb les fotografies annexes, a les administracions afectades: la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern Balear i la Comissió Insular del Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

A Manacor, 12 de gener de 2005.

Signat: R. Júlia Roman Quetglas.

   

SENYOR BATLE-PRESIDENT DE L’IL·LUSTRÍSSIM AJUNTAMENT DE MANACOR

PD.

La resposta del departament de Patrimoni de l'Ajuntament de Manacor va ser esquivar el tema:  <<La síquia de la Vall de la Nou no està catalogada>>. I a més, no es va donar trasllat de la instància a les altres administracions afectades.

La conseqüència ha estat la desaparició de la síquia, gràcies a l'actuació del delegat d'Agricultura de l'Ajuntament de Manacor: ha utilitzat el patrimoni, no per abastir els horts pagesos de la Vall, sinó per satisfer les pretencions dels senyors d'un camp de golf il·legal.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS