Administrar

Candidata socialista a la batlia de Manacor

Discurs del fiscal en motiu del nomenament de lĺescriptor Miquel └ngel Riera fill ilĽlustre de Manacor

juliaroman | 30 Desembre, 2009 13:52

Us present el text íntegra que faig llegir al Ple de l'Ajuntament de Manacor, celebrat el 19 de desembre de 2009, en motiu del nomenament de Miquel Àngel Riera com a fill il·lustre de Manacor. M'hauria agradat més defensar la proposta que el nostre grup va presentar mesos abans. Però el reglament del Ple determina que és el govern municipal qui ha d'assumir la defensa. La tasca de fiscal va ser, malgrat tot, una experiència. Probablement, si hagués preparat la defensa, el discurs no hauria estat molt diferent al de la la fiscal. Aquí teniu el text íntegre.

Família Riera Vallès, amics i amigues de Miquel Àngel Riera, poetes, narradors, lletraferits, senyor Batle-President de l’Il·lm. Ajuntament de Manacor, regidores i regidors, senyores i senyors:

Finalment, sí. Avui l’Ajuntament de Manacor es reuneix en sessió plenària extraordinària, per proclamar l’escriptor Miquel Àngel Riera fill il·lustre del seu poble. Després de la presentació de la seva persona i de la seva obra, ens cal, com a fiscals, analitzar el perquè de tot plegat.

En primer lloc, ens formulem la següent pregunta: necessita Miquel Àngel Riera que l’Ajuntament de Manacor l’anomeni fill il·lustre?

Rotundament, no. El poeta i narrador manacorí Miquel Àngel Riera i Nadal, desaparegut prematurament el dia de Santa Margalida de 1996, ja gaudeix des de fa molts anys del reconeixement unànime del món literari tant a nivell nacional com internacional. Els crítics contemporanis a Miquel Àngel Riera van destacar l’originalitat i la perfecció estilística del seu llenguatge; així ho considerà l’escriptor manacorí Guillem Vidal i Oliver. Per la seva banda, Maria Aurèlia Capmany l’elevar a la categoria de poeta novel·lista. Al llarg de la seva vida rebé els premis literaris més prestigiosos. Tornarem a recordar-los, perquè és excepcional: el Sant Jordi (1973), el Joan Alcover de Poesia (1974), el de la Crítica Serra d’Or, en dues ocasions (1975 i 1984), el Nacional de la Crítica de la Narrativa Catalana (1978), el Nacional de Literatura Catalana (1988), el Josep Pla (1990), el Ciutat de Barcelona (1990), el Joan Crexells (1990), i el de la Crítica (1990).

El reconeixement internacional al conjunt de la seva obra es produí l’any 1987, quan va ser nominat pel Pen Club Català a la candidatura del Premi Nobel de Literatura. Poc després, el 1989 va rebre la Creu de Sant Jordi, la més alta consideració nacional concedida per la Generalitat de Catalunya. La seva obra poètica i narrativa ha estat traduïda a moltes llengües estrangeres, i els seus llibres figuren als prestatges de les biblioteques del món; entre d’altres, a la Biblioteca Nacional d’Estocolm. La valoració de la seva obra no ha minvat amb el temps; ans el contrari, els diferents estudis han contribuït a situar-la en els llocs més alts de la creació literària. Pere Rosselló Bover, l’estudiós més important, sintetitza l’efecte de Miquel Àngel Riera en el pòrtic de la seva biografia. Escriu:

“ Miquel Àngel Riera aposta per una obra de qualitat, elaborada sense presses i des d’uns pressupòsits molt personals, que resisteixi el pas del temps. El resultat és un conjunt de sis poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus que constitueixen algunes de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. La seva atenció per l’ésser humà, que ha begut de les fonts de més qualitat de la literatura europea contemporània, el converteixen en un escriptor l’ interès del qual sobrepassa totes les fronteres, tant geogràfiques i lingüístiques com personals. Per l’originalitat i per la perfecció estilística, la seva producció ha merescut el reconeixement unànime de la crítica i dels lectors”.

La crítica ens ha permès conèixer el valor de la seva obra. Però, és Miquel Àngel Riera qui ens revela la transcendència de l’escriptura. A pregunta d’Antoni Miquel Planes, explicà el què significava per ell escriure, regalant-nos una de les millors definicions del que suposa l’ofici de la creació literària, i que ha servit d’exemple a tants dels seus deixebles. L’escriptura és:

 

“Sobretot és un exercici encaminat a fer una cosa que no se fer, encara que la possibilitat de poder arribar a aprendre’n em té seduït des de la infància. Vaig tenir una gran precocitat per adonar-me que, entre aquelles coses que pot fer un home amb el seu cos i el seu intel·lecte, no hi ha res més il·lustre que la creació literària. [...] El llistó d’escriure bé és arribar a tenir la sensació d’haver fet una obra que representi una veritable aportació a una cultura que estim molt, com la catalana, i que a més a més, tengui unes garanties sòlides de sobreviure’m.[...] El que passa és que tenc un respecte molt gran pel que fa al fenomen de la creació literària. Orquestrar una paraula per a la creació d’un poema o una novel·la fa que el fet de ser escriptor sigui una cosa tan il·lustre que m’ha fet arribar a la conclusió que un escriptor, per definició, no existeix. No hi ha un escriptor dolent, perquè si és xerec ja no ho és. Només s’és escriptor quan de la utilització d’aquest material màgic s’ha fet un ús tan noble que la paraula escriptor passa de ser un substantiu a ser un adjectiu”.

Riera tampoc va ser un escriptor que visqués tancat en una torre d’ivori particular, allunyat de tot. Ans al contrari. L’autor manacorí impulsà la literatura mallorquina creant i dirigint la col·lecció de poesia El Turó i la col·lecció de narrativa Tià de Sa Real. Gràcies a elles, i com a homenatge al seu fundador, l’Obra Social de Sa Nostra fundà el premi de Poesia Miquel Àngel Riera. Aquesta vessant social, de compromís, de voler donar a conèixer autors joves i novells l’honora com a escriptor i com a persona. No oblidem mai a Blas d’Otero quan va afirmar que “la poesia és una arma carregada de futur”. Hi ha futur, hi ha poetes. I el compromís real de Riera amb el seu país queda palès amb la dedicatòria d’un dels seus poemaris, Paràbola i clam de la cosa humana, a on treballa la poesia social:  “ Al més travessat i dolorós dels meus vicis: el poble català, enmig del qual vaig néixer, visc i esper un dia, si la meresc, trobar la pau per bé morir”  Per tant, Miquel Àngel Riera ja té el reconeixement crític de la seva obra, l’agraïment dels seus deixebles i la veneració incondicional dels seus lectors i del seu país, del seu vici. No necessita res més.  I ara ens formulem una altra pregunta: necessita Manacor que es proclami a Miquel Àngel Riera fill il·lustre del seu poble? Rotundament, sí. Manacor necessita proclamar fill il·lustre al seu escriptor: per justícia, per dignitat històrica, per convertir-se definitivament en un poble com cal, que honora a les persones que l’han fet gran i que l’han ajudat a créixer intel·lectualment i espiritualment.  En l’àmbit local, Riera va rebre el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí (1984) i se li concedí l’A d’Or de l’Associació Cultural S’Agrícola. Va ser homenatjat per l’Ajuntament l’any 2006 amb la dedicació d’una setmana d’actes. Feia deu anys de la seva mort. Enguany, l’IES Mossèn Alcover decidí posar el seu nom a la biblioteca del centre: Biblioteca Miquel Àngel Riera, sens dubte l’homenatge més sentit. El 2008 va ser homenatjat amb la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma, concedida pel Govern de les Illes Balears.

 

Però mancaven nosaltres, la classe política. Ai las, els polítics! Ai las, Ajuntament de Manacor! El poeta ens dóna la seva visió subjectiva de la nostra col·lectivitat als “prohoms, potser déus” que tenen cura “del regiment de la cosa pública”. I ara a nosaltres ens toca fer justícia amb l’escriptor, la seva obra i la seva família. La galeria de fills il·lustres de Manacor està copada per religiosos, militars i polítics. Tots homes de batalla, amb biografies carregades de fets excepcionals. Avui obrim aquesta galeria i donam entrada a una nova manera de sentir la nostra història. Avui, hem de reconèixer els mèrits d’una persona a partir del seu llegat més íntim i, a l’hora, més universal: la seva obra escrita.  Miquel Àngel Riera mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat del seu poble. Pel seu impuls a la creació literària en català i per la seva obra absolutament vigent i de gran qualitat. Perquè la seva obra de vocació universal està forjada en la nostra realitat més propera, i per això, tenim el privilegi de copsar el seu llenguatge, la intensitat dels seus matisos. Perquè en la literatura de Miquel Àngel Riera hi trobam la millor paràbola i la més bella descripció del paisatge humà de la postguerra a Mallorca i, després, la seva obra poètica esdevé un clam a la llibertat. Reconeixem Miquel Àngel Riera pel seu art. L’home que va escriure: <<La bellesa de l’home és que crea bellesa>> ha de tenir un lloc en la memòria de Manacor.Atesa la transcendència literària i cultural de Miquel Àngel Riera i atès que compleix els requisits que estableix el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Manacor, Miquel Àngel Riera és mereixedor de ser nomenat Fill Il·lustre. Hem hagut d’esperar tretze anys per arribar al dia d’avui. Que no torni a passar. Manacor ja és un poble un poc més digne. L’escriptor Miquel Àngel Riera i Nadal és el darrer dels seus fills il·lustres.    Manacor, 19 de desembre de 2009.Signat: Júlia Roman Quetgles, portaveu del Grup Municipal Socialista.

 

 

Serveis Socials a Manacor: mancances de gestiˇ, excuses per fer demag˛gia

juliaroman | 03 Agost, 2009 14:23

Al Ple del mes de juliol vàrem presentar una proposta per millorar el pressupost i la gestió del Departament de Serveis Socials. Després d'una sèrie de missatges alarmants que havia llançat la delegada del Partit Popular, vàrem decidir estudiar el cas i fer les aportacions necessàries perquè les persones que pateixen mancances de primera necessitat, tenguessin una resposta immediata per part de l'Ajuntament. La millor eina per fer-hi front és, sens dubte, la nova llei de Serveis Socials que ha aprovat recentment el Govern Balear. Com és evident, la proposta no va tenir el suport del Partit Popular: els mateixos que han respot a la gent necessitada que ja no tenen líquid per afrontar les peticions d'ajud, són els que el mes de juny creaven una partida, entre d'altres, per ampliar els vestidors del camp de futbol de Porto Cristo. Com sempre, el Partit Popular només parla de Serveis Socials per crear alarmisme i fer demagògia. A més, durant el debat varen sortir a la llum algunes de les mentides que havia reiterat en premsa la delegada del PP. Havia repetit en diverses ocasions que s'havien rebut 300 sol·licituds per accedir a l'ajud extraordinari del Govern Balear; en el Ple, va resultar que havien estat 178. La delegada va avançar les rebaixes unes setmanes. Això prova que en el populars no els interessa, per res, solucionar els problemes de les persones que, pot ser, no els votaran mai. La proposta la podeu llegir a continuació:

MOCIÓ QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER A L’AMPLIACIÓ DE LA DOTACIÓ ECONÒMICA I LA MILLORA DE LA PLANIFICACIÓ DE LA DELEGACIÓ DE SERVEIS SOCIALS DE L’AJUNTAMENT DE MANACOR    

Les necessitats urgents de caràcter social són conegudes pel Govern tal com queda constatat al Conveni de col·laboració signat el mes de febrer de 2009 entre la Conselleria d’Afers Socials i l’Ajuntament de Manacor per a la concessió d’ajuts econòmics d’urgència social.

 

Atès que al llarg del 2009 s’ha produït un important augment de la demanda de prestacions socials a Manacor i que la partida de 49.088’74€ destinada a atenció benèfica i assistència ha resultat del tot insuficient per atendre les necessitats urgents d’algunes persones i famílies de Manacor.

 

Atès que l’ajuda a les persones amb situació crítica és urgent i que l’Ajuntament té la capacitat jurídica de modificar els pressupostos  per atendre les despeses urgents i necessàries.

 

Atès que l’Ajuntament té atribuïdes competències amb serveis socials i que en el marc de la Llei de Serveis Socials està previst que l’administració local disposi de les partides necessàries a prestacions socials i d’ampliar-les en el cas que resultin insuficients.

  El Ple de l’Ajuntament de Manacor ACORDA:  
  1. L’Ajuntament de Manacor incoarà un expedient de crèdit extraordinari del Pressupost corresponent a l’exercici 2009 amb la quantitat que determini la delegació de serveis socials destinada a cobrir les necessitats urgents i necessàries que han sol·licitat les persones que no poden cobrir les necessitats bàsiques de subsistència (alimentació, allotjament, educació i salut).
  2. L’Ajuntament instarà a la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració a fer l’aportació de 50.296’34 € en compliment del conveni de col·laboració signat entre ambdues institucions el 19 de febrer de 2009.
  3. L’Ajuntament de Manacor elaborarà el Pla Municipal de Serveis Socials, en  compliment del què estableix la Llei de Serveis Socials, per tal de millorar la qualitat del servei, determinar les actuacions necessàries i consignar en el pressupost 2010 les quantitats necessàries per assegurar el dret de la ciutadania a rebre les prestacions que se’ls reconeguin.
  4. L’Ajuntament de Manacor constituirà el Consell Municipal de Serveis Socials.
  

Manacor, 30 de juny de 2009

 

Miquel └ngel Riera, poeta i narrador

juliaroman | 03 Agost, 2009 14:12

L'any 1998 el Grup Municipal Socialista va proposar al Ple de l'Ajuntament de Manacor que Miquel Àngel fos nomenat fill il·lustre. La proposta no va prosperar; el Partit Popular no ho va poder pair, qui sap per què! Tretze anys després de que finís el literat, vàrem tornar a presentar la proposta. Entràrem la proposta al registre i aquesta va ser considerada per la junta de portaveus, que hi donà el vistiplau. Així, en el ple del mes de juliol es donà suport a la proposta que presentàrem i que podeu llegir íntegrament:

 

El poeta i narrador manacorí Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-Palma, 1996) és reconegut com a un dels grans creadors de la literatura catalana del segle XX. La valoració de la seva obra no ha minvat des de que finí el 20 de juliol de 1996. Ans el contrari, els diferents estudis sobre la seva obra han contribuït a situar-la en els llocs més alts de la creació literària.Per l’originalitat i la perfecció estilística, la seva obra ha merescut el reconeixement unànime tant a nivell nacional com internacional. Al llarg de la seva vida rebé els premis literaris més prestigiosos com: el Sant Jordi (1973), el Joan Alcover de Poesia (1974), el de la Crítica Serra d’Or (1975 i 1984), el Nacional de la Crítica de la Narrativa Catalana (1978), el Nacional de Literatura Catalana (1988), el Josep Pla (1990), el Ciutat de Barcelona (1990), el Joan Crexells (1990), i el de la Crítica (1990). El seu reconeixement internacional es produí l’any 1987, quan va ser nominat pel Pen Club a la candidatura al Premi Nobel de Literatura.En l’àmbit local, Miquel Àngel Riera va rebrer el Reconeixement de Mèrits de l’Escola Municipal de Mallorquí (1984) i va ser homenatjat per l’Ajuntament l’any 2006 amb la dedicació d’una setmana d’actes amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Finalment, l’IES Mossèn Alcover ha dedicat la biblioteca del centre a Miquel Àngel Riera.Miquel Àngel Riera ha esdevingut també una fita en l’impuls de la creació literària en català a l’àmbit illenc, amb la creació i direcció de la col·lecció de poesia El Turó i la de narrativa Tià de Sa Real. Aquestes col·leccions han estat el punt de partida per a la creació del Premi de Poesia Miquel Àngel Riera convocat per l’Obra Social de “Sa Nostra” com a homenatge al seu fundador.Més enllà de la valoració crítica de l’obra de Riera, també cal considerar l’aportació al coneixement de les condicions de vida de la postguerra civil. En la seva literatura hi trobam la millor paràbola i la més bella descripció del paisatge humà de la postguerra a Mallorca.

Miquel Àngel Riera mereix el reconeixement, el record i la perdurabilitat pel seu impuls a la creació literària en català i per la seva obra absolutament vigent i de gran qualitat. Atesa la transcendència literària i cultural de Miquel Àngel Riera i atès que compleix els requisits que estableix el Reglament d’Honors i Distincions de l’Ajuntament de Manacor, el Ple de l’Ajuntament de Manacor pren el següent

ACORD L’Ajuntament de Manacor iniciarà els tràmits oportuns per tal que Miquel Àngel Riera sigui nomenat Fill Il·lustre de Manacor.   Manacor, 25 de juny de 2009

 

Excursiˇ a s'escola des Puig d'Alenar pels camins des Fangar

juliaroman | 10 Desembre, 2008 11:42

Benvolgudes companyes/Benvolguts companys,
 
diumenge, dia 14 de desembre, se fa la popular i tradicional excursió a l'escola des Puig d'Alenar, passant per es Fangar. Vos record que l'Agrupació Socialista de Manacor hi dóna suport des del primer any. De fet, vàrem esser nosaltres els qui, fa devers cinc o sis anys, vàrem convocar la primera excursió. La veritat és que no va ser un èxit de convocatòria -vàrem ser tres persones: Mercè Amer, Carmen Carpallo i jo mateixa-, però a la llarga s'ha convertit en una trobada reivindicativa a la què hi assisteixen representants d'associciacions de tota Mallorca. Això ha estat possible gràcies a la convició i a la perseverança de la gent de la Plataforma dels Camins Públics Oberts.
 
Després d'anys de celebrar-se, encara és un acte necessari, perquè molts de camins públics resten tancats; els des Fangar, per exemple.  El Grup Municipal Socialista ha presentat diverses mocions sol·licitant l'obertura dels camins i denunciant el tancament d'altres molt significatius -recordam el de Sa Roca-; hem aportat idees perquè la seva obertura no representi una amenaça pels veïns, com és, impedint el trànsit de vehicles motoritzats; hem demenat el compromís de l'Ajuntament pel seu manteniment, etc. La resposta del PP i AIPC sempre ha estat la mateixa: NO. Pareix que hi ha por a fer les coses ben fetes.
 
Ara, aquesta situació és incomprensible i l'obertura dels camins, "la restitució de la legalitat" que ara tant preocupa al PP, només depèn de les ordres del super Pastor; aquest batle tant mediàtic que governa la ciutat de Manacor com si fos el poble de Mancor.
 
L'excursió pels camins públics des Fangar és un acte de reivindicació social i democràtica. Pens que diumenge hi hauria d'haver una bona representació de socialistes. Per això vos anim a participar-hi. La trobada és a les 10 h. a la plaça de Son Macià.   

Primera representaciˇ de la fira de les vanitats, temporada 2007

juliaroman | 12 Setembre, 2007 14:17

El primer Ple de la legislatura 2007-2011 celebrat el passat dilluns 10 de setembre, va esdevenir tota una declaració de principis, no gens sorprenent, per altra banda, del pacte PP-AIPC. En la posada en escena, dirigida pel diputat Pastor i batle de Manacor, no hi van faltar els tics dels populars, que conformen el seu art singular d’entendre i fer política: el victimisme, la mentida, la demagògia, la insolència i la prepotència. Pot ser en falta algun més, però per ser la primera posada en escena, ja n’hi va haver prou.

 

El victimisme. Els populars reclamen, una vegada més, que es tornin a fer les autòpsies a Manacor. Aquest s’ha convertit en el tema recurrent de fer oposició des del govern. Bé ho sap el diputat Pastor i batle de Manacor, que va ser el govern d’Aznar que, enlloc de finançar el servei, amb l’adequació de la sala i dotant-lo de personal qualificat, el va desmantellar –de la mateixa manera que, amb un  decret, va fer desaparèixer les televisions locals-, per formar els instituts anatòmics provincials. El delegat del cementeri argumenta que ara la sala està en condicions; del personal, més val no parlar-ne. Ara, per reinstaurà el servei, caldrà modificar una llei de caràcter estatal, i això és complex. Evidentment, quan era l’hora de protestar, el diputat i balte de Manacor, era del mateix partit que el president del govern, i la protesta no hi cap dins l’estructura piramidal del PP.

 

La mentida. El delegat de comerç diu que desconeix les denúncies que han formulat els veïnats per les molèsties i la contaminació causades per un taller de lacats. Tot i que hi ha denúncies fetes a la Policia Local i instàncies presentades a l’Ajuntament des del mes de febrer -alguna d’elles, fins i tot, contestada pel mateix delegat- aquest nega conèixer la seva existència. Només reconeix que fa uns dies es va presentar una denúncia. Com que les hem vistes, les denúncies, i el Cent per Cent en va informar, està clar que el delegat nega les evidències; és a dir, utilitza la mentida en la gestió dels afers públics.

 

La demagògia. Entorn natural privilegiat i d’especial interès mediambiental; aquests arguments han estat utilitzats per l’equip de govern municipal per sol·licitar –via urgència- al govern balear i a l’estatal que comprin Cala Varques. Algú va recordar que, curiosament, quan en Mates era ministre de Medi Ambient, l’anterior equip de govern municipal, format pels mateixos partits i encapçalat pel mateix diputat-batle, no van plantejar mai aquesta necessitat, ni la seva urgència. Celebraria que el PP assumís aquests arguments ecologistes i progressistes, perquè així, indefectiblement, es desintegraria com a partit. Però, senzillament, fan demagògia per la falta d’arguments propis, més enllà dels especulatius. I dic que és demagògia perquè, el govern municipal ha demostrat un total desinterès quan Cala Varques ha estat notícia per problemes relacionats amb l’accés, el tancament dels camins, les merdes de vaca i l’acumulació de brutor a la platja.

 

La insolència i la prepotència. Dels onze punts de l’ordre del dia, sense comptar el primer de l’aprovació de l’acte i el darrer de pregs i preguntes, sis afectaven els comptes municipals. Amb tota la prepotència del món, ens sol·liciten suport per un reconeixement extrajudicial de crèdit que ascendeix a més de 400.000€, per no haver-se tramitat el corresponent expedient de contractació. Només cal recordar que, l’administració ha de treure a concurs totes les obres que superen el pressupost de 30.000€. Així, si no hi ha concurs, no hi ha ni igualtat d’oportunitats entre les empreses ni transparència en la gestió dels doblers públics. Això és d’escàndol; però encara és més vergonyós la modificació del pressupost per fer front a la pujada del 80% de les retribucions i dietes dels regidors de l’equip de govern. Partides d’un total de 101.510,93€ destinades a la inversió en millores pels ciutadans, s’anul·len i passen a engreixar els regidors del PP que s’han quedat sense càrrecs al govern. Al batle gairebé no l’afecta, perquè, primer de tot és diputat del PP i cobra com a tal; la batlia només és una ocupació parcial, que es compensa amb dietes. Amb aquesta modificació pren cos el que ja vàrem anunciar: el poble de Manacor paga la pèrdua del govern illenc del PP.

  

Manacor, Diada de Mallorca, 2007.

 
1 2 3 4  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS